{"id":32885,"date":"2007-06-06T16:49:00","date_gmt":"2007-06-06T14:49:00","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=32885"},"modified":"2022-10-11T17:21:21","modified_gmt":"2022-10-11T15:21:21","slug":"svante-paabo-els-humans-es-comunicaven-amb-els-neandertals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/svante-paabo-els-humans-es-comunicaven-amb-els-neandertals\/","title":{"rendered":"Svante P\u00e4\u00e4bo: \u201cEls humans es comunicaven amb els Neandertals?\u201d"},"content":{"rendered":"\n

Conegut com un dels fundadors de la paleogen\u00e8tica<\/strong>, Svante P\u00e4\u00e4bo, bi\u00f2leg suec de 53 anys, va ser nomenat per la revista TIME<\/a> com una de les 100 persones m\u00e9s influents de l\u2019any 2007. \u00c9s el director del Departament de Gen\u00e8tica del the Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology<\/strong> a Leipzig, Alemanya, i en la seva visita al \u00a0Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a>\u00a0ens va parlar sobre el projecte del genoma Neandertal<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s exactament la paleogen\u00e8tica?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

\u00c9s l\u2019estudi de l\u2019ADN extret d\u2019organismes que fa temps que estan morts.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I per qu\u00e8 ens ha d\u2019interessar estudiar esp\u00e8cies extingides?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

B\u00e9, la gran majoria dels organismes que han existit estan morts avui en dia. Estudiar el seu ADN ens ajuda a \u201cveure\u201d l\u2019evoluci\u00f3, el qu\u00e8 ha passat a trav\u00e9s del temps, enlloc de tan sols inferir-ho.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abLa gran majoria dels organismes que han existit estan morts avui en dia\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Estem parlant de restes realment antigues: encara contenen ADN?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els esp\u00e8cimens m\u00e9s recents, d\u2019uns 50 anys, tenen ADN. Per\u00f2 amb restes m\u00e9s antigues, dep\u00e8n de moltes coses: on es van trobar, en quines condicions, etc. Podria ser que nom\u00e9s una de cada 50 contingu\u00e9s ADN.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Esteu en el proc\u00e9s de reconstruir el genoma complert dels Neandertals. C\u00f3m ho feu?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Primer varem haver de trobar esp\u00e8cimens que tinguessin una quantitat raonable d\u2019ADN Neandertal. A m\u00e9s no havia d\u2019estar contaminat amb ADN bacteri\u00e0 o d\u2019humans moderns. Varem analitzar 70 restes dels aproximadament 300 individus Neandertals que s\u2019han trobat fins ara<\/strong>, dels que nom\u00e9s 3 complien les condicions \u2013 un a Cro\u00e0cia, l\u2019altre a Espanya (a Ast\u00faries) i l\u2019altre a Alemanya.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quines s\u00f3n les majors dificultats en analitzar ADN antic?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La primera \u00e9s el deteriorament de l\u2019ADN<\/strong>. Tot i aix\u00f2 despr\u00e9s de fer v\u00e0ries rondes de seq\u00fcenciaci\u00f3 podem detectar si la seq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s real o est\u00e0 deteriorada.<\/p>\n\n\n\n

El segon problema \u00e9s la contaminaci\u00f3 per altres tipus d\u2019ADN<\/strong>. Emprem diversos assajos per testar aix\u00f2, per exemple mirant si hi ha ADN d\u2019un o de dos cromosomes X, per que en un mascle, que \u00e9s el que estem seq\u00fcenciant, nom\u00e9s n\u2019hi hauria d\u2019haver un.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quan s\u2019acabar\u00e0 el projecte, i qu\u00e8 n\u2019heu apr\u00e8s de moment?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La seq\u00fc\u00e8ncia s\u2019ha acabat al 2008 <\/strong>i ara tenim un primer esborrany del genoma, per\u00f2 necessitem uns altres 6 mesos per analitzar-la. De moment els estudis mostren que els Neandertals no van contribuir a la diversitat gen\u00e8tica moderna, la qual cosa vol dir que tot i que van cohabitar a Europa, els Neandertals i els humans probablement no es van barrejar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Es comunicaven els humans amb els Neandertals?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

B\u00e9, hi ha una hist\u00f2ria interessant sobre el gen FOXP2<\/strong>, que \u00e9s important per la parla<\/strong>. Aquest gen est\u00e0 molt conservat, nom\u00e9s hi ha dos nucle\u00f2tids diferents entre els ximpanz\u00e9s i els humans. Varem decidir comprovar quina versi\u00f3 hi havia en els Neandertals <\/strong>i tenen la versi\u00f3 humana<\/strong>! Aix\u00ed que no hi ha ra\u00f3 per pensar que els Neandertals i els humans no poguessin comunicar-se. \u00c9s clar que hi ha moltes coses relacionades amb la llengua que encara no coneixem, aix\u00ed que el misteri no est\u00e0 resolt.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abNo hi ha ra\u00f3 per pensar que els Neandertals i els humans no poguessin comunicar-se\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quines difer\u00e8ncies hi ha entre humans i ximpanz\u00e9s?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Ens va sorprendre veure que les poblacions de ximpanz\u00e9s o goril\u00b7les s\u00f3n m\u00e9s variables que les dels humans<\/strong>. Si a l\u2019atzar agafes dos humans i els compares amb dos ximpanz\u00e9s s\u2019observa que els humans tenen 2 o 3 vegades menys variaci\u00f3 gen\u00e8tica que els ximpanz\u00e9s, tot i que hi ha 7 bilions d\u2019humans i nom\u00e9s uns 100,000 ximpanz\u00e9s en el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 demostra que els humans venim d\u2019una poblaci\u00f3 for\u00e7a petita que s\u2019ha expandit darrerament<\/strong>. Es podria dir que tots els humans som africans: o b\u00e9 vivint a l’\u00c0frica, o b\u00e9 exhiliats recents!<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el teu objectiu per als propers anys?<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Necessitem uns anys m\u00e9s per seq\u00fcenciar les mostres unes 12 vegades, per tal de tenir una seq\u00fc\u00e8ncia fiable. Despr\u00e9s, ja veurem!<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Svante P\u00e4\u00e4bo, expert en paleogen\u00f2mica, va ser convidat al PRBB per parlar del projecte del genoma de Neandertal.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":32878,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[275,453,799],"new-type":[35],"class_list":["post-32885","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-vida-cientifica","tag-adn","tag-entrevista","tag-paleogenomica-ca","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32885","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=32885"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32885\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":32888,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/32885\/revisions\/32888"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/32878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=32885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=32885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=32885"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=32885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}