{"id":3141,"date":"2014-05-10T10:55:29","date_gmt":"2014-05-10T09:55:29","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=3141"},"modified":"2019-01-09T13:45:02","modified_gmt":"2019-01-09T13:45:02","slug":"sydney-brenner-estic-interessat-en-la-ciencia-de-solucionar-problemes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/sydney-brenner-estic-interessat-en-la-ciencia-de-solucionar-problemes\/","title":{"rendered":"Sydney Brenner: \u00abEstic interessat en la ci\u00e8ncia de solucionar problemes\u00bb"},"content":{"rendered":"

Sydney Brenner, nascut a Sud-\u00e0frica fa 87 anys, va ser un dels primers cient\u00edfics en veure el model original que Watson i Crick van fer de la doble h\u00e8lix d’ADN. Des d\u2019aleshores, ha fet molts descobriments seminals en els camps del desenvolupament,<\/strong> la gen\u00e8tica<\/strong> i la biologia molecular,<\/strong> un camp que ell va ajudar a crear. Va guanyar el premi Nobel el 2002<\/strong> per establir el cuc C.elegans<\/em><\/strong> com a organisme model per estudiar el desenvolupament, i per la seva descripci\u00f3 de l’apoptosi<\/strong>, o mort cel\u00b7lular programada<\/strong>. Brenner va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF)<\/a> l’abril passat, en un acte celebrat a l’Auditori del \u00a0Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a><\/span><\/span>.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8 et vas interessar en la biologia?<\/strong><\/p>\n

Una vegada em van entrevistar al Jap\u00f3 juntament amb un enginyer i ens van preguntar com ens vam ficar en els nostres respectius camps. Ell va dir que quan era petit solia desconstruir les r\u00e0dios i despr\u00e9s construir-les de nou, i que aix\u00f2 va despertar el seu inter\u00e8s per l’electr\u00f2nica. Jo vaig respondre que quan era nen solia disseccionar granotes, per\u00f2 que no era capa\u00e7 de tornar a composar-les…, aix\u00ed que vaig decidir aprendre com es formen els organismes!<\/p>\n

Quin ha estat el moment m\u00e9s satisfactori de la teva carrera?<\/strong><\/p>\n

El moment m\u00e9s gratificant \u00e9s cada descobriment, el moment en qu\u00e8 ets l’\u00fanica persona que sap una cosa nova.<\/p>\n

I el m\u00e9s dif\u00edcil?<\/strong><\/p>\n

Els \u00faltims 87 anys! De deb\u00f2, la recerca, i la vida, s\u00f3n dif\u00edcils. Per\u00f2 es pot superar. Nom\u00e9s cal tenir la capacitat de buscar una soluci\u00f3, una sortida.<\/p>\n

Alguna cosa de qu\u00e8 et penedeixes?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, esdevenir director d’una instituci\u00f3! Ser director \u00e9s com ser una finestra, les persones que estan \u201ca dalt\u201d sempre es dirigeixen a tu per parlar amb la gent \u201cd\u2019abaix\u201d, i tu no ets m\u00e9s que un intermediari. Aix\u00f2 \u00e9s terrible. El millor \u00e9s poder treballar en les teves pr\u00f2pies coses…<\/p>\n

Qu\u00e8 fa a un bon cient\u00edfic?<\/strong><\/p>\n

Es necessita tenir dues personalitats diferents. Per una banda cal ser obert, creatiu, q\u00fcestionar constantment les coses i tenir idees. Per\u00f2 tamb\u00e9 cal ser capa\u00e7 de fer la feina, d\u2019anar en l\u00ednia recta a trav\u00e9s de parets, si cal, per arribar all\u00e0 on vols. Pocs cient\u00edfics tenen ambdues caracter\u00edstiques.<\/p>\n

Qu\u00e8 ha canviat en la investigaci\u00f3 en els \u00faltims 50 anys?<\/strong><\/p>\n

Com vaig escriure en un obituari recent de Fred Sanger, alg\u00fa com ell (que va rebre el premi Nobel dues vegades) no hauria sobreviscut a l’entorn de la investigaci\u00f3 actual, perqu\u00e8 ell no va publicar gaire. Avui dia s’avalua els cient\u00edfics a molt curt termini i la llista de publicacions \u00e9s la cosa m\u00e9s important que es mira, cosa que \u00e9s terrible<\/strong>. Una altra gran difer\u00e8ncia \u00e9s el finan\u00e7ament: les fonts de finan\u00e7ament s\u00f3n cada vegada m\u00e9s conservadores, no volen arriscar res, i aix\u00f2 vol dir que les coses noves en la ci\u00e8ncia s’estan morint. Quan els meus companys i jo vam fer la majoria dels nostres descobriments a Cambridge, molta gent pensava que les nostres teories eren una bogeria, per\u00f2 vam tenir la sort de comptar amb el suport del LMB – MRC<\/a> per demostrar que estaven equivocats.<\/p>\n

\u00abLes fonts de finan\u00e7ament s\u00f3n cada vegada m\u00e9s conservadores, no volen arriscar res, i aix\u00f2 vol dir que les coses noves en la ci\u00e8ncia s’estan morint\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

Quin hauria de ser el paper de la ci\u00e8ncia en la societat?<\/strong><\/p>\n

Els cient\u00edfics sabem com resoldre problemes, a difer\u00e8ncia dels pol\u00edtics! La ci\u00e8ncia \u00e9s una actitud. Es tracta de prendre decisions basades en l’evid\u00e8ncia. \u00d2bviament no tothom pot aprendre els detalls de la ci\u00e8ncia, per\u00f2 crec que tothom hauria de con\u00e8ixer el m\u00e8tode cient\u00edfic.<\/p>\n

Algun consell per als joves investigadors?<\/strong><\/p>\n

No m’agrada donar consells, per\u00f2 m’agradaria dir-los: gaudiu de la vostra independ\u00e8ncia com a persones i tingueu confian\u00e7a en vosaltres mateixos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aqu\u00ed podeu veure el discurs de Sydney Brenner a l’auditori del PRBB en ser nomenat doctor honoris causa per la UPF.<\/p>\n