{"id":29213,"date":"2022-04-19T12:13:37","date_gmt":"2022-04-19T10:13:37","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=29213"},"modified":"2022-04-19T12:13:26","modified_gmt":"2022-04-19T10:13:26","slug":"una-tecnica-que-podria-revolucionar-el-desenvolupament-de-farmacs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/una-tecnica-que-podria-revolucionar-el-desenvolupament-de-farmacs\/","title":{"rendered":"Una t\u00e8cnica que podria revolucionar el desenvolupament de f\u00e0rmacs"},"content":{"rendered":"\n

Aquesta imatge d’Andr\u00e9 Faure<\/strong>, investigador postdoctoral del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a>, mostra l’estructura d’una prote\u00efna humana, amb els seus llocs actius marcats en groc i els llocs al\u00b7lost\u00e8rics en vermell i blau, descoberts gr\u00e0cies a una nova t\u00e8cnica.<\/p>\n\n\n\n

La majoria dels medicaments<\/a> estan desenvolupats per unir-se al lloc actiu <\/strong>de la prote\u00efna diana, inhibint-la o activant-la. El problema \u00e9s que aquests llocs actius solen ser molt semblants entre diferents prote\u00efnes, de manera que el medicament pot estar atacant a diverses alhora, produint efectes secundaris i reduint-ne l’efici\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha altres llocs a les prote\u00efnes, m\u00e9s amagats per\u00f2 m\u00e9s espec\u00edfics, que en unir-se a un medicament modifiquen tamb\u00e9 l’acci\u00f3 de la prote\u00efna. Aquests es diuen llocs alost\u00e8rics<\/strong>, i normalment s\u00f3n gaireb\u00e9 impossibles de detectar.<\/p>\n\n\n\n

Ara un equip investigador del CRG ha desenvolupat una nova tecnologia<\/strong><\/a> que permet descobrir aquests llocs alost\u00e8rics ‘amagats’ a l’estructura de la prote\u00efna<\/strong>. La t\u00e8cnica consisteix a canviar tots i cadascun dels amino\u00e0cids de la prote\u00efna<\/strong> (les peces que la formen) d’un en un, i mirar, per a cadascuna de les milers de versions de la prote\u00efna resultants, quin \u00e9s l’efecte quan s’introdueix en c\u00e8l\u00b7lules vives<\/strong> al laboratori.<\/p>\n\n\n\n

\u00ab\u00c9s un experiment de ‘for\u00e7a bruta’ que ens permet trobar un ‘punt fluix’ a cada prote\u00efna, un lloc on potencialment la podr\u00edem atacar amb un medicament. Fins i tot per a aquelles prote\u00efnes que fins ara es consideraven ‘dianes impossibles'\u00bb, explica Ben Lehner<\/a>, l\u00edder del grup.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, segons J\u00falia Doming<\/strong>o, primera coautora de l’article, aquesta t\u00e8cnica \u00e9s \u00abm\u00e9s eficient, m\u00e9s barata i m\u00e9s r\u00e0pida\u00bb que altres que es fan servir actualment, i podria revolucionar el desenvolupament de f\u00e0rmacs<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Els i les investigadores han utilitzat la t\u00e8cnica per estudiar aquests llocs o ‘portes ocultes’ en dos dels dominis proteics m\u00e9s comuns en humans, el SH3 i el PDZ. A m\u00e9s, han vist que aquests llocs alost\u00e8rics no tan sols poden ser encesos i apagats, sin\u00f3 modificats de formes m\u00e9s subtils, com si es tract\u00e9s del control de temperatura en un term\u00f2stat. Aix\u00f2 podria ajudar a desenvolupar medicaments molt m\u00e9s precisos i intel\u00b7ligents.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Vols veure la teva foto aqu\u00ed? Envia\u2019ns imatges relacionades amb la ci\u00e8ncia o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.<\/a> <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta imatge d’Andr\u00e9 Faure, investigador postdoctoral del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG), mostra l’estructura d’una prote\u00efna humana, amb els seus llocs actius marcats en groc i els llocs al\u00b7lost\u00e8rics en vermell i blau, descoberts gr\u00e0cies a una nova t\u00e8cnica. La majoria dels medicaments estan desenvolupats per unir-se al lloc actiu de la prote\u00efna diana, inhibint-la […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":29116,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[261,265,629,329],"new-type":[40],"class_list":["post-29213","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-bioinformatica","tag-crg-ca","tag-desenvolupament-de-farmacs","tag-proteines","new-type-foto-de-la-setmana"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29213","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29213"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29213\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29248,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29213\/revisions\/29248"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29116"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29213"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29213"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29213"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=29213"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}