{"id":28353,"date":"2022-03-08T09:45:57","date_gmt":"2022-03-08T08:45:57","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=28353"},"modified":"2022-03-25T10:20:07","modified_gmt":"2022-03-25T09:20:07","slug":"isabel-torres-es-hora-de-trencar-el-silenci-sobre-la-maternitat-a-la-ciencia-i-arreglar-el-sistema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/isabel-torres-es-hora-de-trencar-el-silenci-sobre-la-maternitat-a-la-ciencia-i-arreglar-el-sistema\/","title":{"rendered":"Isabel Torres: \u00ab\u00c9s hora de trencar el silenci sobre la maternitat a la ci\u00e8ncia i arreglar el sistema\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

Unes 100 persones es van sumar a la taula rodona en zoom sobre \u00abLa maternitat a la ci\u00e8ncia\u00bb<\/a>, celebrada el passat 15 de febrer en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ci\u00e8ncia<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Quan pensem en les dones a la ci\u00e8ncia<\/a>, tothom est\u00e0 d’acord que existeix un problema. Segons dades de l’Institut d’Estad\u00edstica de la Unesco, menys del 30% del personal investigador del m\u00f3n s\u00f3n dones<\/strong>. En alguns camps el problema \u00e9s el reclutament, per exemple en f\u00edsica o matem\u00e0tiques, i encara m\u00e9s en enginyeria o inform\u00e0tica, amb menys del 20% de dones estudiants (dades d’UCAS; la xarxa d’universitats del Regne Unit).<\/p>\n\n\n\n

A les ci\u00e8ncies de la vida<\/strong>, amb m\u00e9s del 50% de dones llicenciades (dades de la UNESCO<\/a>), la captaci\u00f3 no \u00e9s un problema. Per\u00f2 s\u00ed que ho s\u00f3n la retenci\u00f3 i la promoci\u00f3 professional. D’aqu\u00ed el fam\u00f3s gr\u00e0fic tisora<\/strong>, o de la canonada que degota<\/strong>, en qu\u00e8 el nombre d’investigadores novells \u00e9s superior al dels homes, per\u00f2 la tend\u00e8ncia s’inverteix completament a mesura que s’avan\u00e7a a la carrera.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
La canonada que degota: proporci\u00f3 de dones a l’educaci\u00f3 superior i la recerca, 2013 (%). Font: Estimacions de l’Institut d’Estad\u00edstica de la UNESCO, juliol de 2015.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Les raons d’aix\u00f2 s\u00f3n m\u00faltiples i complexes. Les dones s’enfronten a moltes \u00abbarreres invisibles\u00bb<\/strong> que expliquen en part aquest fenomen: des dels rols de g\u00e8nere des que som petites<\/a>, passant pels prejudicis de g\u00e8nere i la discriminaci\u00f3 o fins i tot l’assetjament sexual<\/a> a la feina, fins a l’anomenat mur maternal<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00faltima barrera \u00e9s la que intenta trencar \u201cMothers in science<\/a><\/em>\u201d. Isabel Torres \u00e9s la cofundadora i directora general d’aquesta organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre<\/strong> que busca \u00abadvocar per les mares a STEMM i promoure l’equitat a la feina i la inclusi\u00f3 de mares, pares i cuidadors\u00bb. Va ser la moderadora de la <\/strong>taula rodona<\/strong> organitzada<\/a> pel Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a> i l’IDIBAPS.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Les dones s\u00f3n majoria a les etapes inicials de la carrera en ci\u00e8ncies de la vida, per\u00f2 el seu percentatge disminueix a mesura que avan\u00e7a la carrera. Aix\u00f2 \u00e9s degut a moltes barreres invisibles.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Qu\u00e8 mostren les dades<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La investigadora convertida en comunicadora (i mare sola de 4 fills) va comen\u00e7ar l’acte amb algunes dades d’una enquesta pr\u00e8via a la pand\u00e8mia<\/strong> realitzada per Mothers in science<\/em> i els seus socis per esbrinar com o perqu\u00e8 la paternitat havia afectat la carrera del personal investigador<\/strong><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Dels gaireb\u00e9 9.000 enquestats de 128 pa\u00efsos<\/strong> de tot el m\u00f3n, el 34% de les mares (davant nom\u00e9s el 12% dels pares) havien abandonat les seves carreres STEMM a temps complet en tenir fills, canviant a una feina a temps parcial, acceptant una feina m\u00e9s favorable per a la vida amb nens, canviant-se a un altre sector professional o deixant de treballar completament. L’estudi tamb\u00e9 va trobar una bretxa de publicaci\u00f3 entre mares i pares<\/strong>, no nom\u00e9s els anys posteriors al naixement, sin\u00f3 durant tota la seva carrera.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

El 34% de les mares (davant nom\u00e9s el 12% dels pares) han deixat les seves carreres STEMM a temps complet en tenir fills, segons una enquesta de \u00abMothers in science\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abCom que aquestes barreres s\u00f3n majorit\u00e0riament invisibles, quan una mare comen\u00e7a a quedar-se enrere en la seva carrera, els altres i ella mateixa la culpen de no fer prou. Aix\u00f2 porta a treballar m\u00e9s, a sacrificar-se, etc., per\u00f2 mai \u00e9s suficient, fins que arribes a l’esgotament. Arribes a un punt on sembla que has d’escollir: fam\u00edlia o carrera<\/strong>\u201d, diu Torres.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, \u00e9s una elecci\u00f3 personal o amaga una discriminaci\u00f3 estructural?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

La suposada elecci\u00f3 personal amaga barreres estructurals i socials, segons Torres, sent algunes de les q\u00fcestions estructurals que conformen aquest mur matern:<\/p>\n\n\n\n