{"id":23120,"date":"2021-06-21T12:33:10","date_gmt":"2021-06-21T10:33:10","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=23120"},"modified":"2021-06-22T10:22:02","modified_gmt":"2021-06-22T08:22:02","slug":"adriana-castro-dcexs-upf-les-nenes-i-nens-de-la-classe-em-van-aplaudir-per-ser-la-primera-cientifica-en-la-meva-familia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/adriana-castro-dcexs-upf-les-nenes-i-nens-de-la-classe-em-van-aplaudir-per-ser-la-primera-cientifica-en-la-meva-familia\/","title":{"rendered":"Adriana Castro (DCEXS-UPF): \u00abLes nenes i nens de la classe em van aplaudir per ser la primera cient\u00edfica en la meva fam\u00edlia\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

El 21 de juny es celebra cada any el dia internacional per una educaci\u00f3 sense biaix de g\u00e8nere<\/strong>. Aquest any ens hi unim amb aquesta reflexi\u00f3 d’Adriana Castro, estudiant de doctorat al laboratori de Neurobiologia del comportament<\/strong> del Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)<\/a>, on ens parla de la seva experi\u00e8ncia explicant la seva vida com a cient\u00edfica a una classe de 3r de prim\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Com a dona cient\u00edfica<\/strong> puc dir que dia a dia em sento orgullosa del meu treball i fins on he arribat<\/strong>; per\u00f2, el dia 11 de febrer<\/a> \u00e9s una data encara m\u00e9s especial, ja que es celebra el dia de la dona i la nena a la ci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aquest dia va ser proclamat al 2015 per la UNESCO, per recon\u00e8ixer i donar visibilitat a la import\u00e0ncia que tenim les dones en el desenvolupament de la ci\u00e8ncia. \u00c9s trist que encara avui en dia, menys del 30% del personal investigador \/ cient\u00edfic en el m\u00f3n s\u00f3n dones<\/strong>. A qu\u00e8 es deu aix\u00f2?<\/p>\n\n\n\n

Hi ha molts factors socials que ocasionen aquesta desigualtat, coneguda com l'\u00bbefecte tisora<\/strong>\u00ab. Aquest efecte tisora ens explica que a mesura que es puja de categoria o rangs de comandament, el nombre de dones que participen en recerca va disminuint. Dades del Consell Superior d’Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC) reporten que a l’inici de la carrera cient\u00edfica un 49,2% dels i les alumnes predoctorals s\u00f3n dones, per\u00f2 nom\u00e9s un 26,5% aconsegueixen ser professores d’investigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Diagrama de tisora que mostra l’evoluci\u00f3 d’homes i dones en la carrera investigadora de l’CSIC a 2019 \/ CSIC<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

A m\u00e9s dels factors socials<\/strong>, una altra de les grans causes d’aquesta desigualtat \u00e9s que, des de ben petits, solem associar certes professions al g\u00e8nere mascul\u00ed o al femen\u00ed<\/strong>. Aix\u00f2 passa, entre d’altres, amb les carreres relacionades amb la ci\u00e8ncia, la tecnologia, l’enginyeria i les matem\u00e0tiques, denominades STEM per les sigles en angl\u00e8s, que solen associar-se m\u00e9s al g\u00e8nere mascul\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A mesura que es puja en els rangs de comandament, el nombre de dones disminueix \u2026 Nom\u00e9s un 30% del total d’investigadors i investigadores en el m\u00f3n s\u00f3n dones.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per aquesta ra\u00f3 \u00e9s tan important tamb\u00e9 recordar el dia internacional per una educaci\u00f3 sense biaix de g\u00e8nere<\/strong>, celebrat anualment el 21 de juny. I cal motivar dia a dia a les nenes i les noies perqu\u00e8 estudi\u00efn carreres en l’\u00e0mbit de les STEM<\/strong>. Una via per aconseguir aix\u00f2, \u00e9s visibilitzant davant els m\u00e9s petits i petites a dones que actualment som cient\u00edfiques.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Del laboratori a l’escola<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Conscients d’aquesta tasca, l’escola \u00abLa Mar Bella\u00bb<\/strong> al barri de Poblenou, em va convidar a fer una xerrada a nenes i nens de tercer de prim\u00e0ria<\/strong> per compartir el meu treball.<\/p>\n\n\n\n

La idea consistia a narrar qu\u00e8 fa una neurocient\u00edfica<\/strong>, com \u00e9s que vaig arribar a fer el que faig actualment, els experiments que estic duent a terme, per qu\u00e8 \u00e9s important la investigaci\u00f3 que realitzem, etc. Donades les circumst\u00e0ncies, la xerrada va haver de ser telem\u00e0tica, per\u00f2 tot i aix\u00ed els vaig explicar que jo treballo com a investigadora al Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a>, estudiant la forma en qu\u00e8 totes les experi\u00e8ncies que vivim en els nostres primers anys de vida poden afectar el cervell i al seu funcionament<\/strong>. Tamb\u00e9 els vaig explicar que per poder comprendre tot aix\u00f2, fem servir un model animal<\/strong>, i els vaig explicar que si fem servir ratolins \u00e9s perqu\u00e8 s’assemblen molt gen\u00e8ticament a nosaltres<\/strong> i que poden aprendre i resoldre diferents proves a qu\u00e8 els retem. Finalment, vaig poder explicar-los la import\u00e0ncia de la inf\u00e0ncia en el nostre futur, i com \u00e9s necessari tenir una vida saludable tant a nivell f\u00edsic com emocional<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Al laboratori estudiem, utilitzant ratolins, com les experi\u00e8ncies que vivim en la inf\u00e0ncia poden afectar el cervell i al seu funcionament a llarg termini.
Adriana Castro<\/strong> (DCEXS-UPF)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

A m\u00e9s de la meva presentaci\u00f3, les nenes i nens van poder fer-me preguntes<\/strong> sobre ci\u00e8ncia. Aquestes preguntes podien ser sobre el que ells volguessin, no necess\u00e0riament relacionades amb neuroci\u00e8ncia. He de dir que aquesta \u00faltima part va ser la meva preferida, ja que em van arribar a fer preguntes bastant elaborades i ben pensades<\/strong>! Alguns exemples van ser: per qu\u00e8 l’\u00e0cid de l’est\u00f3mac no crema al mateix est\u00f3mac? Per qu\u00e8 els nounats no tenen arrugues i la gent gran s\u00ed? Com van apar\u00e8ixer els bacteris en el m\u00f3n? Per sort, aquestes preguntes me les van fer arribar amb una setmana d’anterioritat: per a moltes d’elles, vaig haver de buscar informaci\u00f3, ja que eren sobre coses que, com adults, donem per fetes<\/strong>!<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Les nenes i nens de 3r de prim\u00e0ria de l’escola La Mar Bella escoltaven atents a l’Adriana<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 me’n van fer algunes de m\u00e9s personals<\/strong>. Em van preguntar que si en la meva fam\u00edlia hi havia investigadors; els vaig respondre que no, ja que la meva mare i la meva germana s\u00f3n m\u00e9s de pol\u00edtica i el meu pare \u00e9s artista. Va ser s\u00faper bonic que quan els vaig respondre aix\u00f2, ja que em van aplaudir i em van felicitar per ser la primera cient\u00edfica en la meva fam\u00edlia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Va ser una experi\u00e8ncia meravellosa estar davant de les caretes expectants de les nenes i els nens, sorprenent-se de les coses que els explicava.<\/span><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Puc dir que a nivell personal ha estat una experi\u00e8ncia meravellosa, ser-hi davant de les caretes expectants de les nenes i els nens, escoltant-me amb molta atenci\u00f3 i sorprenent-se de les coses que els explicava. A nivell professional, \u00e9s un gran repte poder explicar temes tan complexos amb paraules senzilles i accessibles<\/strong>, perqu\u00e8 elles i ells puguin entendre el que fem i que se sentin motivades i motivats cap a la ci\u00e8ncia<\/strong>. Sense cap dubte tornaria a repetir aquesta experi\u00e8ncia, doncs sincerament, no s\u00e9 qui va gaudir m\u00e9s d’aquesta xerrada, si els petits o jo!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Adriana Castro acaba d’acabar el seu doctorat a la UPF. El passat 11 de febrer va voler compartir la seva passi\u00f3 amb nenes i nens de 8 anys, per trencar la tradicional visi\u00f3 de \u00abel cient\u00edfic\u00bb. Ens explica la seva experi\u00e8ncia i el perqu\u00e8 de la import\u00e0ncia d’aquestes xerrades.<\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":23082,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[515,524,273,317],"new-type":[35],"class_list":["post-23120","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-societat","tag-divulgacio","tag-genere-i-ciencia","tag-melis-upf-ca","tag-neurobiologia","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23120","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23120"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23120\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23663,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23120\/revisions\/23663"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23120"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=23120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}