{"id":2291,"date":"2018-01-10T10:57:29","date_gmt":"2018-01-10T09:57:29","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=2291"},"modified":"2019-09-02T14:40:11","modified_gmt":"2019-09-02T12:40:11","slug":"la-materia-viva-es-la-maquinaria-mes-avancada-que-existeix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/la-materia-viva-es-la-maquinaria-mes-avancada-que-existeix\/","title":{"rendered":"Marc G\u00fcell (DCEXS-UPF): \u201cLa mat\u00e8ria viva \u00e9s la maquin\u00e0ria m\u00e9s avan\u00e7ada que existeix\u201d"},"content":{"rendered":"

Marc G\u00fcell\u00a0<\/strong>va cr\u00e9ixer a Olot i es va traslladar a Barcelona per estudiar qu\u00edmica\u00a0i posteriorment enginyeria t\u00e8cnica de telecomunicacions. Despr\u00e9s del seu doctorat al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL)<\/a>\u00a0i al Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a> va marxar a Boston, a l\u2019Institut Wyss<\/a>\u00a0de la Universitat de Harvard, on va desenvolupar noves tecnologies per a l\u2019edici\u00f3 gen\u00e8tica i la biologia sint\u00e8tica. Des de l\u2019estiu de 2017, lidera el grup de recerca en Biologia Sint\u00e8tica Translacional<\/a> del Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)<\/a>, on treballa per aplicar els aven\u00e7os en enginyeria gen\u00e8tica en ter\u00e0pies.<\/p>\n

 <\/p>\n

Has tornat de Harvard per instal\u00b7lar-te de nou a Barcelona. Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Em sento molt europeu, volia tornar aqu\u00ed. La qualitat de la ci\u00e8ncia a Barcelona \u00e9s molt alta. Potser destaquem m\u00e9s en la recerca b\u00e0sica; per\u00f2, tot i aix\u00ed, hi ha tots els ingredients per fer molt bona recerca i la ciutat atreu talent internacional. He tingut l\u2019oportunitat de marxar a altres llocs, per\u00f2 he volgut tornar.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab(A Barcelona) hi ha tots els ingredients per fer molt bona recerca i la ciutat atreu talent internacional\u00bb
\nMarc G\u00fcell<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Quines difer\u00e8ncies hi ha entre la recerca dels Estats Units i la d\u2019aqu\u00ed?<\/strong><\/p>\n

El preu per fallar als Estats Units \u00e9s molt m\u00e9s baix. Els americans fan una aposta molt forta pel risc. Aix\u00f2 els permet arribar a descobertes que a Europa ens costen m\u00e9s. \u00c9s cert que hi ha molts projectes de gran risc que acaben fallant; per\u00f2, molts cops, els grans descobriments v\u00e9nen d\u2019aquest tipus de projectes. Aquestes iniciatives, a Europa, sovint costen de finan\u00e7ar.<\/p>\n

 <\/p>\n

D\u2019estudiar qu\u00edmica i enginyeria de telecomunicacions a dedicar-se a la biologia sint\u00e8tica…<\/strong><\/p>\n

Sempre m\u2019ha agradat molt la ci\u00e8ncia experimental i el desenvolupament tecnol\u00f2gic. Podia haver fet qualsevol carrera de ci\u00e8ncies experimentals. D\u2019altra banda, les telecomunicacions em van aportar la formaci\u00f3 en computaci\u00f3. Al final, vaig acabar fent biologia sint\u00e8tica perqu\u00e8 m\u2019agrada molt crear tecnologies que ens permetin solucionar problemes. I com que la mat\u00e8ria viva \u00e9s la maquin\u00e0ria m\u00e9s avan\u00e7ada que existeix, em va motivar el repte de fer enginyeria en sistemes vius per crear noves ter\u00e0pies.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abM\u2019agrada molt crear tecnologies que ens permetin solucionar problemes\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Com funciona la ter\u00e0pia g\u00e8nica?<\/strong><\/p>\n

Hi ha dues maneres. Una \u00e9s el m\u00e8tode\u00a0ex vivo<\/em><\/strong>, quan s\u2019extreu tot un teixit, es modifica gen\u00e8ticament i, un cop funciona b\u00e9, es torna a introduir. \u00c9s el cas dels nens bombolla, als qui s\u2019extreuen les c\u00e8l\u00b7lules hematopo\u00e8tiques, es modifiquen gen\u00e8ticament i se\u2019ls tornen a implantar. En altres casos aquesta opci\u00f3 no \u00e9s viable i s\u2019ha d\u2019introduir el material gen\u00e8tic d\u2019inter\u00e8s a les c\u00e8l\u00b7lules sense treure-les del cos. Aleshores, es treballa amb virus o altres nanopart\u00edcules<\/strong> que puguin introduir els gens dins les c\u00e8l\u00b7lules del teixit.<\/p>\n

 <\/p>\n

A banda de la teva recerca, <\/strong>has creat l\u2019spin off<\/em> eGenesis<\/a>. Com va sorgir?<\/strong><\/p>\n

Durant la meva estada a Harvard em vaig dedicar a l\u2019edici\u00f3 de genomes de c\u00e8l\u00b7lules de mam\u00edfer. Vam avan\u00e7ar for\u00e7a i ens vam preguntar com pod\u00edem materialitzar els nostres descobriments per solucionar un problema m\u00e8dic important. La falta de teixits per fer trasplantaments<\/strong> \u00e9s un dels grans problemes m\u00e8dics en l\u2019actualitat i sembla no tenir una soluci\u00f3 f\u00e0cil: cada vegada envellim m\u00e9s i soms millors a l\u2019hora de mantenir pacients cr\u00edtics vius, per\u00f2 hi ha poques perspectives per augmentar la quantitat d\u2019\u00f2rgans disponibles per a trasplantaments. Una possibilitat per produir \u00f2rgans de manera il\u00b7limitada \u00e9s fent servir animals, com el porc.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quines dificultats t\u00e9 aquest proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

A priori<\/em>\u00a0hem de trencar dues barreres: la compatibilitat amb el nostre sistema immunitari i els virus end\u00f2gens. Gaireb\u00e9 tots els mam\u00edfers tenen dins del seu ADN virus end\u00f2gens<\/strong> que es transmeten de pares a fills. En el cas dels humans, gaireb\u00e9 no els fem cas perqu\u00e8 s\u00f3n molt antics i s\u00f3n pr\u00e0cticament inactius. Per\u00f2 en el cas dels porcs, s\u00f3n una adquisici\u00f3 m\u00e9s moderna i poden infectar c\u00e8l\u00b7lules humanes. Com que es tracta de virus end\u00f2gens, per molt netes que mantinguem les c\u00e8l\u00b7lules, els virus continuaran transmetent-se. L\u2019\u00fanica soluci\u00f3 sembla aplicar enginyeria gen\u00e8tica per fer animals m\u00e9s compatibles i sense virus end\u00f2gens actius.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quines s\u00f3n les implicacions principals dels vostres descobriments?<\/strong><\/p>\n

A curt i mig termini, treballem per crear eines que ens permetin curar malalties. La ter\u00e0pia g\u00e8nica ja \u00e9s real: s\u2019acaba d\u2019aprovar la seva utilitzaci\u00f3 per tractar la leuc\u00e8mia, que s\u2019uneix a una llista creixent de malalties. Per\u00f2 a llarg termini, es genera un gran debat. La transcend\u00e8ncia de modificar l\u2019esp\u00e8cie humana de manera dirigida t\u00e9 unes implicacions que van m\u00e9s enll\u00e0 dels laboratoris.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abLa ter\u00e0pia g\u00e8nica ja \u00e9s real (…), per\u00f2 a llarg termini, genera un gran debat. Tot i aix\u00ed, crec que ha arribat a la societat per quedar-s\u2019hi i expandir-se\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

On \u00e9s el l\u00edmit?<\/strong><\/p>\n

El l\u00edmit l\u2019hem d\u2019anar aprenent. De moment, hi ha un ampli consens en l\u2019\u00fas de l\u2019enginyeria\u00a0 gen\u00e8tica en c\u00e8l\u00b7lules som\u00e0tiques per a finalitats terap\u00e8utiques (milers d\u2019assajos cl\u00ednics en marxa). Tanmateix, fa poc s\u2019ha demostrat la viabilitat t\u00e8cnica de modificar embrions humans. Aquestes modificacions que afecten la l\u00ednia germinal segurament trigaran m\u00e9s a sortir del laboratori.<\/p>\n

La tecnologia est\u00e0 anant molt r\u00e0pid i el debat no nom\u00e9s \u00e9s \u00e8tic, hi ha un component econ\u00f2mic poc menyspreable. Quan tinguem disponible un tractament contra la leuc\u00e8mia per\u00f2 aquest tractament costi m\u00e9s de mig mili\u00f3 d\u2019euros, com ho gestionarem? Al final, la recerca que fem nom\u00e9s t\u00e9 sentit si arriba a tothom. No \u00e9s una decisi\u00f3 que haguem de prendre els cient\u00edfics, per\u00f2 \u00e9s important que informem que la ter\u00e0pia g\u00e8nica ha arribat a la societat per quedar-s\u2019hi i expandir-se.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En Marc G\u00fcell, cap de grup al DCEXS-UPF, ens parla sobre la ter\u00e0pia g\u00e8nica i com afronta el repte de fer enginyeria en sistemes vius per crear noves ter\u00e0pies.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2288,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[559,307,564,453,273],"new-type":[35],"class_list":["post-2291","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-bioenginyeria","tag-biologia-sintetica","tag-edicio-genomica","tag-entrevista","tag-melis-upf-ca","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2291","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2291"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2291\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9977,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2291\/revisions\/9977"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2288"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2291"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2291"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2291"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=2291"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}