{"id":22676,"date":"2021-06-02T15:20:41","date_gmt":"2021-06-02T13:20:41","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=22676"},"modified":"2021-11-04T11:16:18","modified_gmt":"2021-11-04T10:16:18","slug":"barcelona-als-ulls-dun-expert-en-salut-urbana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/barcelona-als-ulls-dun-expert-en-salut-urbana\/","title":{"rendered":"Barcelona als ulls d\u2019un expert en salut urbana"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019exc\u00e9s de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica<\/strong>, soroll, calor i la manca d\u2019acc\u00e9s als espais verds<\/strong> de Barcelona <\/strong>i Madrid s\u2019associen a m\u00e9s de 1.000 <\/strong>i 900 morts anuals<\/strong>, respectivament. A Barcelona, aquest nombre representa el 7% de la mortalitat prematura de la ciutat<\/strong>, segons un estudi recent<\/a> publicat per la iniciativa de Planificaci\u00f3 Urbana, Medi Ambient i Salut<\/a> de l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Els cient\u00edfics d’aquesta iniciativa, liderada pel Mark J Nieuwenhuijsen<\/a>, han estudiat els efectes, en la salut humana, de cadascun dels par\u00e0metres esmentats. Ja fa anys que saben que Barcelona<\/strong>, com moltes altres ciutats europees, supera les recomanacions d\u2019exposici\u00f3 que marca la Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut<\/strong>. Per\u00f2 en aquest estudi van informar per primera vegada que, a difer\u00e8ncia del que passa a la capital espanyola, a Barcelona la mortalitat prematura \u00e9s m\u00e9s elevada a les zones amb un estatus socioecon\u00f2mic inferior<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Per parlar de la salut urbana<\/a> a Barcelona i aprofundir en l\u2019urbanisme de la ciutat comptal, ens trobem amb en Mark J Nieuwenhuijsen<\/strong>, professor d\u2019investigaci\u00f3 i director del Programa de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i entorn urb\u00e0<\/a> de l’ISGlobal, a la terrassa de l’auditori del Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Segons el vostre estudi, un percentatge elevat de la mortalitat prematura a Barcelona est\u00e0 relacionat amb una mala planificaci\u00f3 urbana i del transport. Per\u00f2, qu\u00e8 volen dir aquests conceptes?<\/h3>\n\n\n\n

La planificaci\u00f3 urbana<\/a> \u00e9s la manera com es dissenya una ciutat<\/strong>. On es col\u00b7loquen els carrers, les zones verdes, les parades d’autob\u00fas… en una ciutat o en un barri nou. Per tant, \u00e9s l’estructura de la ciutat, endre\u00e7ar els elements que tens. I despr\u00e9s, la planificaci\u00f3 del transport<\/strong> \u00e9s la manera d\u2019aconseguir la gent es desplaci d\u2019un lloc a l\u2019altre<\/strong>. I hi ha un vincle entre com es planifica la ciutat i com es despla\u00e7a la gent, les exposicions generades i els efectes causats en la salut.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, les ciutats estan for\u00e7a segregades. Per exemple, els m\u00e9s rics tendeixen a viure al centre i els m\u00e9s pobres a la perif\u00e8ria. Tamb\u00e9 hi ha molta gent que viu lluny de la seva feina. Aquesta segregaci\u00f3 fa que molta gent s\u2019hagi de despla\u00e7ar a la ciutat i que faci servir el cotxe<\/strong>. I tota aquesta gent conduint cap a la feina crea contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i soroll<\/strong>. A m\u00e9s, no fan activitat f\u00edsica<\/a><\/strong>. Tot plegat, acaba tenint efectes sobre la salut<\/strong> i cada any tenim varies morts relacionades amb aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 els resultats de Barcelona i Madrid s\u00f3n nom\u00e9s la punta de l\u2019iceberg d\u2019un gran projecte <\/strong>que estem duent a terme a 1.000 ciutats europees<\/strong>. Ja n’hem analitzat la qualitat de l\u2019aire<\/a> i hem comprovat que, reduint la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, podr\u00edem evitar 200.000 morts cada any en aquestes ciutats<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I<\/strong> quina \u00e9s la principal font de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica a Barcelona?<\/h3>\n\n\n\n

Hi ha dos contaminants atmosf\u00e8rics principals: el di\u00f2xid de nitrogen (NO2)<\/strong> i les part\u00edcules fines (PM 2,5)<\/strong>. El NO2 prov\u00e9 principalment del tr\u00e0nsit motoritzat<\/strong>, mentre que les PM 2,5 provenen de diferents fonts<\/strong>. Concretament a Barcelona hi ha un 30% de PM 2,5 relacionades amb el tr\u00e0nsit motoritzat, aproximadament un 10% provenen del port i una petita part de la ind\u00fastria de la zona del Llobregat; per\u00f2 algunes tamb\u00e9 provenen de la calefacci\u00f3 dom\u00e8stica o fins i tot de la pols del S\u00e0hara.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per tant, Barcelona s\u2019ha de desfer del tr\u00e0nsit motoritzat per millorar els seus nivells de qualitat de l\u2019aire?<\/h3>\n\n\n\n

B\u00e9, Barcelona ha d\u2019afrontar molts reptes<\/strong>, per\u00f2 aquest \u00e9s definitivament un d\u2019ells. Reduir el tr\u00e0nsit de vehicles<\/strong>, introduir<\/strong> les superilles<\/strong>, fomentar el transport actiu<\/strong> (en bicicleta i a peu) i el transport p\u00fablic<\/strong> que s\u00f3n m\u00e9s saludables i sostenibles i a m\u00e9s, ajuden a crear comunitats m\u00e9s habitables. A m\u00e9s cal introduir nous espais verds<\/strong>, perqu\u00e8 tenim molt poques zones verdes a la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

Amb la pand\u00e8mia COVID19<\/strong> veiem quanta gent passa els caps de setmana a la platja o a Collserola. Ara tenim l\u2019oportunitat de pensar en el model de ciutat que volem<\/strong>. No nom\u00e9s pel que fa a zones verdes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 podem repensar el model econ\u00f2mic de la ciutat. Hem de decidir si volem donar suport a l\u2019economia local o a les compres en on-line<\/em><\/strong>. I a una escala m\u00e9s gran, haur\u00edem de pensar si volem seguir fomentant un model econ\u00f2mic basat en el turisme o si \u00e9s hora d\u2019invertir en una economia m\u00e9s sostenible basada en la ci\u00e8ncia i la tecnologia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u00abLa pand\u00e8mia Covid-19 ens ofereix l’oportunitat de triar quin tipus de ciutat volem\u00bb
Mark J Nieuwenhuijsen<\/strong> (ISGlobal)<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Veig que hi has pensat molt en tot aix\u00f2. Per\u00f2 creus que hem aprofitat la pand\u00e8mia per canviar alguna cosa?<\/h3>\n\n\n\n

S\u00ed! Hi he pensat molt. Fins i tot he publicat un petit llibre<\/strong> que recull algunes idees sobre \u2018COVID19 i la ciutat<\/strong><\/a>\u2019, i crec que la resposta \u00e9s que s\u00ed. Barcelona<\/strong>, com moltes altres ciutats europees, ha intentat reduir el tr\u00e0nsit de cotxes als carrers<\/strong> i augmentar el transport actiu<\/strong>, fomentant l’\u00fas de la bicicleta, introduint m\u00e9s carrils bici<\/strong>. Barcelona \u00e9s una gran ciutat, per\u00f2 el 60% de l\u2019espai p\u00fablic l\u2019utilitzen els cotxes<\/strong>. I els despla\u00e7aments en cotxe nom\u00e9s representen un de cada quatre despla\u00e7aments que fa la gent<\/strong>. Per\u00f2 durant molts anys, Barcelona ha decidit donar espai als cotxes. Tenim carrers com Gran Via o Arag\u00f3 amb cinc carrils dedicats als cotxes<\/strong>. En ess\u00e8ncia, aix\u00f2 s\u00f3n autopistes dins la ciutat<\/strong>! I a m\u00e9s, s\u00f3n extremadament sorolloses<\/strong>! D’aix\u00f2 tamb\u00e9 ens n’hem adonat durant la pand\u00e8mia, no cal que el soroll formi part de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\"\"
Credit: Nick Wehrli<\/a><\/strong> de Pexels<\/a><\/strong><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Est\u00e0 clar que ara Barcelona intenta seguir un model m\u00e9s sostenible i saludable. Per\u00f2, qu\u00e8 ha passat en els darrers anys? La ciutat ha anat a favor o en contra de la sostenibilitat?<\/h3>\n\n\n\n

Crec que dep\u00e8n de com es miri<\/strong>. Quan l\u2019Idelfons Cerd\u00e0 va dissenyar l’Eixample<\/strong>, se suposava que hauria de ser un barri molt saludable<\/strong>. La idea era tenir blocs amb botigues i escoles a prop, amb molt d\u2019espai verd a l\u2019interior dels blocs i carrers amples per on circul\u00e9s aire fresc. Va ser una gran idea! Per\u00f2, per descomptat, l\u2019espai verd no hi va arribar mai i, als anys 60, els carrers es van omplir de cotxes.<\/p>\n\n\n\n

Construir les<\/strong> \u00abrondes<\/strong>\u00ab, cap al 1992<\/strong>, va fer possible l’arribada de m\u00e9s cotxes a la ciutat<\/strong>, molts d’ells procedents de fora de Barcelona, nom\u00e9s pel simple fet que era f\u00e0cil entrar a la ciutat. \u00c9s cert que la tecnologia del cotxe ha millorat i la contaminaci\u00f3 de l\u2019aire ha disminuit, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s suficient. Encara estem per sobre dels nivells que recomana la OMS.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest moment, amb superilles <\/a><\/strong>i els carrils bici<\/strong>, crec que \u00e9s evident que la ciutat intenta fer alguna cosa, per\u00f2 encara queda molt per fer<\/strong>. Volem tenir superilles a tota la ciutat! Hem estimat que si implement\u00e9ssim 500 superilles a Barcelona, podr\u00edem reduir la mortalitat prematura i salvar fins a 700 vides cada any<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

De fet, per a poder explicar aquest projecte de les superilles<\/strong><\/a> d’una manera m\u00e9s amena, hem preparat un c\u00f2mic<\/strong> <\/a>que barreja hist\u00f2ries de cient\u00edfics de l’ISGlobal amb personatges de ficci\u00f3<\/strong>. Tots ells, parlen de circumst\u00e0ncies reals<\/strong> que passen a Barcelona i donem resposta en base a l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Barcelona \u00e9s una gran ciutat, per\u00f2, actualment, el 60% de l\u2019espai p\u00fablic l\u2019utilitzen els cotxes; necessitem m\u00e9s superilles.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per tant, si tenim la soluci\u00f3, a qu\u00e8 esperem?<\/h3>\n\n\n\n

Sempre \u00e9s dif\u00edcil fer canvis<\/strong> perqu\u00e8 hi ha objeccions <\/strong>i molta resist\u00e8ncia<\/strong>. En general als humans no ens agraden els canvis. A m\u00e9s, en molts ajuntaments hi ha molts departaments separats<\/strong> i \u00e9s dif\u00edcil implementar aquest tipus d\u2019iniciatives que engloben l\u2019urbanisme, la salut, la mobilitat, etc. A m\u00e9s, tots aquests processos de remodelaci\u00f3 s\u00f3n extremadament cars<\/strong>. El pressupost per produir les superilles de l\u2019Eixample \u00e9s d\u2019uns 38 milions d\u2019euros. Per tant, necessitem una mica de temps per a poder transformar la ciutat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Barcelona, la mortalitat prematura est\u00e0 lligada a la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, el soroll, les onades de calor i la manca d\u2019acc\u00e9s als espais verds i \u00e9s superior en les zones amb un baix estat socioecon\u00f2mic. En parlem amb Mark Nieuwenhuijsen, investigador a ISGlobal.<\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":22432,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[361,582,453,295,303,796,527],"new-type":[38,35],"class_list":["post-22676","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-societat","tag-barcelona-ca","tag-barcelona-ca-2","tag-entrevista","tag-isglobal-cat","tag-salut-publica","tag-sostenibilitat","tag-vida-saludable-ca","new-type-a-fons","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22676"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22676\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23318,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22676\/revisions\/23318"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22432"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22676"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22676"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22676"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=22676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}