{"id":21662,"date":"2021-04-08T16:37:50","date_gmt":"2021-04-08T14:37:50","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=21662"},"modified":"2021-05-12T17:25:43","modified_gmt":"2021-05-12T15:25:43","slug":"500-articles-i-set-consells-per-fer-front-al-primer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/500-articles-i-set-consells-per-fer-front-al-primer\/","title":{"rendered":"500 articles i set consells per fer front al primer"},"content":{"rendered":"\n

En Mark J Nieuwenhuijsen \u00e9s Professor d’investigaci\u00f3, Director de la iniciativa de Planificaci\u00f3 Urbana, Medi Ambient i Salut i director del programa de Contaminaci\u00f3 Atmosf\u00e8rica i Entorn Urb\u00e0<\/a> a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a>. Fa gaireb\u00e9 30 anys que en Mark fa recerca en epidemiologia <\/strong>i acaba de publicar<\/strong> el seu article n\u00famero 500<\/strong> sobre morts prematures, pol\u00b7luci\u00f3, planificaci\u00f3 urbana i inequitats ambientals<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Em trobo amb ell a la terrassa de l’auditori del Parc de Recerca Biom\u00e8dica de Barcelona (PRBB)<\/a> per parlar de la seva carrera. Fa un dia assolellat, el mar est\u00e0 calmat i la primavera ja \u00e9s a la cantonada. En Mark arriba a una bona tassa de te a la m\u00e0, i de seguida tinc clar que passar\u00e9 una bona estona. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Primer de tot, felicitats: 500 s\u00f3n molts articles!  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

B\u00e9, s\u00ed, en s\u00f3n molts! Per\u00f2 encara no s\u00f3c la persona que ha publicat m\u00e9s articles al meu institut. En Jordi Sunyer i en Manolis Kogevinas en tenen m\u00e9s. Tot i que ells s\u00f3n m\u00e9s grans! (riu)<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Encara tens temps, doncs! Per\u00f2 parlem de com va comen\u00e7ar tot. Recordes quin va ser el primer article que vas publicar?<\/h3>\n\n\n\n

El meu primer article… aix\u00f2 va ser fa molt de temps! Va ser part del meu doctorat, devia ser cap al 1993. Estava estudiant al\u00b7l\u00e8rgies i exposicions<\/a> a malalties professionals i, en aquell moment, a Londres estudiava un brot d’una malaltia pulmonar en una serradora.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I vas deixar l’estudi de malalties respirat\u00f2ries per estudiar la planificaci\u00f3 urbana. Com va anar aquest canvi?<\/h3>\n\n\n\n

B\u00e9, va ser una mica m\u00e9s llarg que aix\u00f2 que dius. Durant el meu doctorat, estudiava higiene ocupacional i epidemiologia<\/a>. Despr\u00e9s, me’n vaig anar uns anys a Calif\u00f2rnia a fer un postdoc en salut agr\u00edcola, i finalment vaig tornar a Londres per fer un lectorat a l’Imperial College. All\u00e0 volia tornar a estudiar q\u00fcestions relacionades amb l’ocupaci\u00f3 per\u00f2 no vaig aconseguir finan\u00e7ament per a la meva proposta, i vaig decidir escriure’n una altra sobre contaminaci\u00f3 de l’aire que va rebre finan\u00e7ament de seguida<\/strong>. Aix\u00ed \u00e9s com vaig arribar a estudiar la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Llavors, va ser gr\u00e0cies a aquell moment de mala sort que vas trobar el que ha acabat sent el teu tema d’estudi!<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totalment. I, de fet, em va tornar a passar vuit o nou anys m\u00e9s tard. Havia vingut aqu\u00ed, al que abans era el CREAL, a fer un any sab\u00e0tic. Estava treballant en subproductes de desinfecci\u00f3 de l’aigua potable<\/a> i tamb\u00e9 estudiava una mica de contaminaci\u00f3 de l’aire<\/a>. En aquell moment no donaven massa finan\u00e7ament per estudiar els subproductes de l’aigua i vaig decidir deixar-ho. Aix\u00ed que vaig demanar una beca per estudiar l’efecte dels espais verds en la salut. Me la van donar i vaig comen\u00e7ar a estudiar-ho. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

I com vas comen\u00e7ar a estudiar el transport i la planificaci\u00f3 urbana?<\/h3>\n\n\n\n

B\u00e9, estudiant l’efecte de l’exposici\u00f3 als espais verds<\/a> sobre la salut vam voler posar totes les variables dins d’un marc d’acci\u00f3. I ens vam demanar, quins elements entren en joc? Perqu\u00e8 no es tracta nom\u00e9s de la contaminaci\u00f3 de l’aire i els espais verds. I fent aquest exercici \u00e9s com vam arribar a la planificaci\u00f3 urbana<\/a> i del transport, el soroll<\/a>, els efectes de les onades de calor<\/a>, l’activitat f\u00edsica<\/a>… perqu\u00e8 vam aplicar una mirada hol\u00edstica<\/strong> i vam dur aquest estudi al camp de l’epidemiologia. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Ha estat un llarg cam\u00ed, doncs!<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

S\u00ed, anant pas a pas i amb una mica de sort! En aquesta feina, no saps mai com aniran les coses<\/strong>, perqu\u00e8 sovint, presentes una proposta de recerca que no rep finan\u00e7ament! Per\u00f2 tinc un gran equip<\/a> i col\u00b7laboracions molt fruct\u00edferes tant dins d’ISGlobal com amb altres grups d’arreu d’Europa. <\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Per acabar, Mark, tu que tens una experi\u00e8ncia dilatada en aix\u00f2 d’escriure, tens algun consell pels estudiants de doctorat que estiguin preparant el seu primer article?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Ostres! Crec que el primer article<\/a> \u00e9s el m\u00e9s dif\u00edcil d’escriure. Amb el temps, quan n’has escrit tres o quatre ja agafes el ritme. Saps qu\u00e8 has de fer, qu\u00e8 es necessita, per\u00f2 recordo que amb el meu primer article m’hi vaig haver de barallar. El vaig escriure i el vaig entregar al meu supervisor… i ell el va reescriure completament! (riu). Jo em pensava que havia fet una bona feina, per\u00f2 ell va canviar l’article de dalt a baix. Va ser un bon aprenentatge, per\u00f2. <\/p>\n\n\n\n

Jo per escriure un article, aconselleria: <\/p>\n\n\n\n