{"id":1957,"date":"2019-01-08T10:57:03","date_gmt":"2019-01-08T10:57:03","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=1957"},"modified":"2019-01-11T09:58:55","modified_gmt":"2019-01-11T09:58:55","slug":"desxifrant-la-formacio-de-la-oida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/desxifrant-la-formacio-de-la-oida\/","title":{"rendered":"Desxifrant la formaci\u00f3 de la o\u00efda"},"content":{"rendered":"

Berta Alsina<\/a> va arribar el 2001 de la Universitat de Calif\u00f2rnia<\/a>, Los Angeles, per unir-se a l\u2019acabada de crear Unitat de Biologia del Desenvolupament, liderada per Fernando Giraldez al Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)<\/a>. Des del 2005 \u00e9s investigadora principal del grup de Morfog\u00e8nesi i Senyalitzaci\u00f3 en els Sistemes Sensorials<\/a>.<\/p>\n


\nLes neurones sensorials de la o\u00efda interna<\/strong><\/p>\n

El grup estudia com es formen els \u00f2rgans. En concret, investiguen el desenvolupament de la o\u00efda interna i dins d\u2019aquesta es centren en les neurones sensorials, que permeten transmetre els est\u00edmuls auditius i d\u2019equilibri al cervell. Les c\u00e8l\u00b7lules progenitores de l\u2019o\u00efda<\/strong> es poden diferenciar i especialitzar-se en diferents tipus cel\u00b7lulars i el grup d\u2019Alsina vol descobrir qu\u00e8 les porta cap a neurona funcional<\/strong> in vivo<\/em>. Per estudiar-ho, treballen des del gen, factors de transcripci\u00f3 i vies de senyalitzaci\u00f3, fins a la c\u00e8l\u00b7lula, el teixit i l\u2019\u00f2rgan en embrions intactes. Dels dos projectes en els quals s\u2019han centrat darrerament, un estudia la comunicaci\u00f3 entre les neurones sensorials i els vasos sanguinis, i l\u2019altre es centra en la relaci\u00f3 entre els moviments cel\u00b7lulars i la diferenciaci\u00f3 neuronal.<\/p>\n


\nLa comunicaci\u00f3 entre neurones i vasos<\/strong><\/p>\n

Sempre s\u2019ha mirat el cervell com si nom\u00e9s estigu\u00e9s format per neurones i glia, per\u00f2 avui sabem que \u00e9s un \u00f2rgan molt vascularitzat. Estudis recents han mostrat que els vasos no nom\u00e9s serveixen per portar nutrients i oxigen, sin\u00f3 que durant el desenvolupament, i fins i tot en etapes adultes, la formaci\u00f3 de noves neurones i el manteniment de les c\u00e8l\u00b7lules<\/strong> mare<\/strong> est\u00e0 molt condicionat per senyals que porten els vasos a les neurones<\/strong>, com factors de creixement importants per a la neurog\u00e8nesi. El laboratori d\u2019Alsina \u00e9s el primer en estudiar aquesta relaci\u00f3 durant el desenvolupament del sistema nervi\u00f3s perif\u00e8ric<\/strong>, en aquest cas la o\u00efda.<\/p>\n

Els vasos sanguinis no nom\u00e9s serveixen per portar nutrients i oxigen, sin\u00f3 que estan activament implicats en la formaci\u00f3 de noves neurones i el manteniment de les c\u00e8l\u00b7lules mare<\/p><\/blockquote>\n

Els seus estudis s\u00f3n in vivo<\/em> i utilitzen l\u2019organisme model de peix zebra<\/strong>. \u201cTreballem amb peix zebra perqu\u00e8 la seva fecundaci\u00f3 \u00e9s externa i obtenim gran quantitat d\u2019embrions, \u00e9s transparent i podem seguir el seu desenvolupament en viu, i la gen\u00e8tica \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil; ens d\u00f3na un gran ventall d\u2019eines\u201d, explica Alsina. L\u00ednies de peix zebra transg\u00e8nics amb les neurones i els vasos marcats amb prote\u00efnes fluorescents permeten seguir a temps real com els vasos creixen al costat de les neurones quan s\u2019estan desenvolupant. Els investigadors del grup han utilitzat mutants que no desenvolupen sistema vascular i han observat que el nombre de progenitors neuronals i la seva diferenciaci\u00f3 es veuen afectats. \u201cEl sistema vascular t\u00e9 una funci\u00f3 m\u00e9s rellevant del que es pensava: regula el desenvolupament de molts \u00f2rgans enviant senyals espec\u00edfics perqu\u00e8 aquests tinguin la mida correcta, el n\u00famero de c\u00e8l\u00b7lules adequat i es puguin diferenciar\u201d, explica la cap de grup.<\/p>\n

Encara queden preguntes obertes. Quins s\u00f3n aquests senyals vasculars que regulen la neurog\u00e8nesi sensorial? Els vasos podrien funcionar tamb\u00e9 com a carreteres per ajudar les neurones a migrar? I aix\u00f2 es podria relacionar amb l\u2019agressivitat dels tumors m\u00e9s vascularitzats? Com afecta la vascularitzaci\u00f3 a altres teixits o teixits en regeneraci\u00f3?<\/p>\n

 <\/p>\n