{"id":1733,"date":"2018-04-12T10:33:41","date_gmt":"2018-04-12T08:33:41","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.3ip.eu\/?p=1733"},"modified":"2019-07-10T10:18:58","modified_gmt":"2019-07-10T08:18:58","slug":"cristina-villanueva-laigua-de-laixeta-ha-de-complir-una-normativa-molt-mes-estricta-que-lembotellada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/cristina-villanueva-laigua-de-laixeta-ha-de-complir-una-normativa-molt-mes-estricta-que-lembotellada\/","title":{"rendered":"Cristina Villanueva: \u00abL&#8217;aigua de l&#8217;aixeta ha de complir una normativa molt m\u00e9s estricta que l&#8217;embotellada\u00bb"},"content":{"rendered":"<p>El 22 de mar\u00e7 \u00e9s el <strong>Dia Mundial de l&#8217;Aigua<\/strong>. Parlem amb Cristina Villanueva, cap del Programa de Contaminaci\u00f3 de l&#8217;Aigua de l&#8217;<a href=\"https:\/\/www.isglobal.org\/en\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a>, sobre la relaci\u00f3 entre els contaminants de l&#8217;aigua i la salut, el seu camp d&#8217;estudi. Se centra especialment en els subproductes de desinfecci\u00f3 de l&#8217;aigua, als quals estan m\u00e9s exposats, ja que es troben en totes les aig\u00fces potables tractades.<\/p>\n<figure id=\"attachment_1757\" aria-describedby=\"caption-attachment-1757\" style=\"width: 372px\" class=\"wp-caption alignleft\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-1757\" src=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Ellipse-112-Cristina-Villanueva-ISGlobal-400x600.jpg\" alt=\"\" width=\"372\" height=\"558\" srcset=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Ellipse-112-Cristina-Villanueva-ISGlobal-400x600.jpg 400w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Ellipse-112-Cristina-Villanueva-ISGlobal-149x224.jpg 149w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/Ellipse-112-Cristina-Villanueva-ISGlobal.jpg 533w\" sizes=\"auto, (max-width: 372px) 100vw, 372px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-1757\" class=\"wp-caption-text\">Cristina Villanueva estudia els efectes dels contaminants de l&#8217;aigua en la salut humana.<\/figcaption><\/figure>\n<p><strong>Qu\u00e8 s\u00f3n els subproductes de la desinfecci\u00f3 que trobem a l&#8217;aigua?<br \/>\n<\/strong><br \/>\nS\u00f3n compostos qu\u00edmics que es generen quan el desinfectant, normalment el clor, reacciona amb la mat\u00e8ria org\u00e0nica. La cloraci\u00f3 ha estat un avan\u00e7 per a la salut p\u00fablica que ning\u00fa q\u00fcestiona. Tot i aix\u00f2, hi ha uns danys col\u00b7laterals: <strong>es formen centenars de compostos qu\u00edmics no desitjats<\/strong>. Alguns s\u00f3n vol\u00e0tils i es poden inhalar, altres s\u00f3n permeables a la pell&#8230;<\/p>\n<p><strong><br \/>\nQu\u00e8 sabem dels seus efectes?<br \/>\n<\/strong><br \/>\nUns dels efectes m\u00e9s comunament associats amb l&#8217;exposici\u00f3 durant molts anys a aquests compostos \u00e9s l\u2019augment del risc de <strong>c\u00e0ncer de bufeta<\/strong>. Amb d\u2019altres c\u00e0ncers, l\u2019evid\u00e8ncia no \u00e9s tan clara. Un <a href=\"https:\/\/www.ncbi.nlm.nih.gov\/pubmed\/29289867\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">estudi<\/a> que acabem de publicar analitzant 2.000 dones amb <strong>c\u00e0ncer de mama<\/strong> no va mostrar cap associaci\u00f3 entre l&#8217;exposici\u00f3 als trihalometans, els primers subproductes descoberts en els anys setanta, i el risc de c\u00e0ncer de mama.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nQu\u00e8 m\u00e9s hi ha a l&#8217;aigua que consumim?<br \/>\n<\/strong><br \/>\nL&#8217;aigua s&#8217;impregna de tot el que hi ha en l&#8217;ambient per on circula. Per exemple, en l&#8217;aigua dels rius, que despr\u00e9s s&#8217;utilitza per potabilitzar, s&#8217;han trobat residus de medicaments, productes de cosm\u00e8tica, filtres solars, etc. Hi ha contaminants regulats i tamb\u00e9 els denominats \u201cemergents\u201d, que no s&#8217;analitzen.<\/p>\n<blockquote><p>\u00abEn l&#8217;aigua dels rius, que despr\u00e9s s&#8217;utilitza per potabilitzar, s&#8217;han trobat residus de medicaments, productes de cosm\u00e8tica, filtres solars, etc.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n<p><strong><br \/>\nQuina\u00a0aigua hem de beure? <\/strong><strong>L&#8217;aigua<\/strong><strong> de l&#8217;aixeta filtrada<\/strong><strong> \u00e9s<\/strong><strong> la millor opci\u00f3?<br \/>\n<\/strong><br \/>\nNo puc fer recomanacions perqu\u00e8 no hi ha prou evid\u00e8ncia. El que \u00e9s segur \u00e9s que <strong>l&#8217;aigua de l&#8217;aixeta ha de complir una normativa estricta<\/strong>. L&#8217;aigua embotellada compleix una regulaci\u00f3 molt m\u00e9s laxa, no s&#8217;analitzen ni de bon tros el nombre de compostos qu\u00edmics que es miren a l&#8217;aigua de l&#8217;aixeta.<\/p>\n<p>Sobre els filtres, en realitat sabem molt poc: redueixen alguns contaminants, per\u00f2 tamb\u00e9 podrien disminuir l&#8217;exposici\u00f3 a compostos que poden ser positius. Per exemple, <strong>l&#8217;aigua dura s&#8217;ha associat a la protecci\u00f3 de la malaltia cardiovascular<\/strong>. Aix\u00ed \u00e9s que no sabem si \u00e9s tan bo beure una aigua molt desmineralitzada. Ara b\u00e9, l&#8217;aigua embotellada genera una quantitat de residus pl\u00e0stics molt gran. Hem de preguntar-nos si volem contribuir a aquest greu impacte ambiental.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nL&#8217;ampolla de pl\u00e0stic t\u00e9 implicacions per a la salut?<\/strong><\/p>\n<p>Les investigacions han demostrat que els components del pl\u00e0stic poden migrar cap a l&#8217;aigua en condicions extremes (calor, altes temperatures, etc.). Per\u00f2 hi ha molt poca evid\u00e8ncia que aquesta contaminaci\u00f3 tingui un impacte en la salut humana, aix\u00ed \u00e9s que no crec que sigui motiu de preocupaci\u00f3.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nL&#8217;aigua de l&#8217;aixeta de Barcelona es pot consumir sense problema?<br \/>\n<\/strong><strong><br \/>\n<\/strong>Des del 2010, s&#8217;ha millorat molt amb relaci\u00f3 als subproductes de la desinfecci\u00f3. Les plantes de tractament han hagut de fer uns canvis per complir la llei. Podem dir que, en principi, tenim una aigua segura. L&#8217;<a href=\"http:\/\/www.aspb.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona<\/a> fa\u00a0seguiment i la ciutadania pot demanar que s&#8217;analitzi l&#8217;aigua del seu edifici si tenen canonades de plom, que se sap que \u00e9s neurot\u00f2xic.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nLa qualitat de l\u2019aigua de l\u2019aixeta no \u00e9s la mateixa a tot arreu. De qu\u00e8 dep\u00e8n?<\/strong><\/p>\n<p>Els principals determinants en la qualitat s\u00f3n les caracter\u00edstiques de l\u2019aigua abans de ser tractada. L\u2019aigua subministrada a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona prov\u00e9 principalment de rius i embassaments, i <strong>la seva qualitat varia d\u2019una font a una altra<\/strong>. L\u2019aigua del riu Llobregat no \u00e9s la mateixa que la del Ter. Com millor sigui la qualitat de l\u2019aigua a la seva font natural, millor ser\u00e0 la qualitat de l\u2019aigua que sortir\u00e0 de l\u2019aixeta.<\/p>\n<p>Un altre factor que influeix en la qualitat \u00e9s el m\u00e8tode utilitzat per tractar l\u2019aigua. En aquest aspecte, hi ha difer\u00e8ncies considerables entre ciutats. Per exemple, a Madrid i al nord d\u2019Espanya hi ha molta m\u00e9s aigua disponible i la seva qualitat \u00e9s millor. A Catalunya, on el clima \u00e9s sec, no tenim tanta aigua i l\u2019hem de reutilitzar m\u00e9s.<\/p>\n<blockquote><p>\u00abA Madrid i al nord d\u2019Espanya hi ha molta m\u00e9s aigua disponible i la seva qualitat \u00e9s millor. A Catalunya, on el clima \u00e9s sec, no tenim tanta aigua i l\u2019hem de reutilitzar m\u00e9s.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n<p><strong><br \/>\nTamb\u00e9 est\u00e0s estudiant un altre compost: el nitrat. Podries explicar una mica m\u00e9s sobre aquest?<\/strong><\/p>\n<p>Les principals fonts del nitrat que trobem a l\u2019aigua s\u00f3n els <strong>fertilitzants<\/strong> utilitzats en l\u2019agricultura. L\u2019aigua de la pluja fa que caiguin a les aig\u00fces subterr\u00e0nies i als rius. El nitrat tamb\u00e9 s\u2019associa amb la ramaderia intensiva ja que est\u00e0 present en els <strong>residus dels animals<\/strong> que sovint contaminen les aig\u00fces subterr\u00e0nies. L\u2019<strong>\u00fas dom\u00e8stic<\/strong> \u00e9s una altra font de nitrat, bastant menys important per\u00f2. El nitrogen tamb\u00e9 \u00e9s un element que trobem a la natura. El que ha passat \u00e9s que hem alterat el cicle natural del nitrogen.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nI qu\u00e8 sabem de les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies del nitrat en la salut humana?<\/strong><\/p>\n<p>El nitrat per s\u00ed sol no \u00e9s un problema, per\u00f2 els bacteris de la nostra boca el redueixen a nitrit. Un dels problemes m\u00e9s detectats \u00e9s una malaltia anomenada <strong>metahemoglobin\u00e8mia<\/strong> o s\u00edndrome del nad\u00f3 blau: el nitrit interfereix amb la capacitat de la sang de transportar oxigen, provocant asfixia. Aquesta malaltia s\u2019ha vist sobretot en nens alimentats a base de llet de f\u00f3rmula feta amb aigua que cont\u00e9 elevats nivells de nitrat. La ingesta de nitrat tamb\u00e9 genera nitrosamines, que han demostrat causar c\u00e0ncer en experiments al laboratori.<\/p>\n<p>La legislaci\u00f3 que regula l\u2019aigua potable assegura que aquesta no arriba a aquests nivells tan elevats, per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si l\u2019exposici\u00f3 a nivells m\u00e9s baixos al llarg de la nostra vida pot acabar provocant c\u00e0ncer. Aquesta \u00e9s una pregunta sobre la qual els investigadors encara hi estan treballant.<\/p>\n<p><strong><br \/>\nPer acabar, una pregunta personal. Quin tipus d\u2019aigua beus?<\/strong><\/p>\n<p>A casa, bec agua de l\u2019aixeta filtrada.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cristina Villanueva, cap del Programa de Contaminaci\u00f3 de l&#8217;Aigua d\u2019ISGlobal, ens explica la relaci\u00f3 entre els contaminants de l&#8217;aigua i la salut.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1755,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[312,500,497,453,281,295,303],"new-type":[35],"class_list":["post-1733","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-cancer-ca","tag-cancer-de-bufeta","tag-cancer-de-mama","tag-entrevista","tag-epidemiologia","tag-isglobal-cat","tag-salut-publica","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1733"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3345,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1733\/revisions\/3345"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1755"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1733"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=1733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}