{"id":1373,"date":"2016-11-18T13:03:08","date_gmt":"2016-11-18T13:03:08","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.3ip.eu\/?p=1373"},"modified":"2019-01-11T10:15:41","modified_gmt":"2019-01-11T10:15:41","slug":"laparicio-de-gens-completament-nous-va-sorprendre-molts-cientifics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/laparicio-de-gens-completament-nous-va-sorprendre-molts-cientifics\/","title":{"rendered":"\u201cL\u2019aparici\u00f3 de gens completament nous va sorprendre molts cient\u00edfics\u201d"},"content":{"rendered":"

Mar Alb\u00e0<\/strong> va crear el Grup de Gen\u00f2mica Evolutiva del GRIB (IMIM-UPF)<\/strong><\/a> el gener del 2002, primer al\u00a0Departament de Ci\u00e8ncies Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF)<\/a> i a partir del 2005 com a investigadora ICREA a l’Institut Hospital del Mar d\u2019Investigacions M\u00e8diques\u00a0(IMIM)<\/a>. El seu \u00e9s un laboratori computacional<\/strong> i es dedica a estudiar com<\/strong> canvien els genomes al llarg del temps<\/strong>. \u201cEntendre com poden adaptar-se els organismes al seu entorn, inventant-se noves funcions, em fascina, i avui en dia tenim una oportunitat hist\u00f2rica per estudiar-ho gr\u00e0cies a la quantitat de dades gen\u00f2miques<\/strong> disponibles\u201d, explica la bi\u00f2loga. Quan va comen\u00e7ar el seu laboratori, fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, va participar en la seq\u00fcenciaci\u00f3 del genoma de la rata, un dels pocs mam\u00edfers que s\u2019estaven seq\u00fcenciant. \u201cEn canvi, ara estem escrivint un article en qu\u00e8 analitzem seq\u00fc\u00e8ncies de 68 esp\u00e8cies diferents de mam\u00edfers\u201d, comenta.<\/p>\n

\u00abEm fascina intentar entendre com poden adaptar-se els organismes al seu entorn, inventant-se noves funcions\u00bb<\/p>\n

Mar Alb\u00e0<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Gens \u201cde novo\u201d<\/strong><\/p>\n

El grup de Mar Alb\u00e0 s\u2019ha especialitzat en un camp pioner en els darrers set o vuit anys: la identificaci\u00f3 de gens que han aparegut recentment en l\u2019evoluci\u00f3: els anomenats gens de novo<\/em><\/strong>. Fins fa poc es pensava que aquests gens no existien, que tots els gens van apar\u00e8ixer al principi de la hist\u00f2ria, i que els gens m\u00e9s recents s\u2019havien originat per duplicaci\u00f3 de gens existents i diversificaci\u00f3. \u201cQuan apareixia un gen nou present nom\u00e9s en una esp\u00e8cie, un gen \u2018orfe\u2019<\/strong>, tothom deia que, senzillament, encara no s\u2019havien trobat els seus hom\u00f2legs en d\u2019altres esp\u00e8cies. Per\u00f2 a mesura que s\u2019han anat seq\u00fcenciant m\u00e9s genomes, en lloc de trobar aquests hom\u00f2legs perduts, s\u2019han anat trobant m\u00e9s gens orfes, \u00fanics de cada esp\u00e8cie\u201d, clarifica Alb\u00e0.<\/p>\n

\u00abEls gens ‘de novo’ no s’han originat\u00a0 per duplicaci\u00f3 de gens existents i diversificaci\u00f3; s\u00f3n \u00fanics de cada esp\u00e8cie\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

Aquest grup, un dels quatre o cinc al m\u00f3n que estan especialitzats en aquests gens de novo<\/em>, ha descobert recentment el mecanisme molecular que n\u2019explica l\u2019aparici\u00f3. Han trobat que l\u2019origen est\u00e0 en la regi\u00f3 promotora del gen, la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019ADN que precedeix al gen i que en controla l\u2019expressi\u00f3. \u201cEl que creiem que passa \u00e9s que existeixen molts promotors cr\u00edptics<\/strong> que es poden activar<\/strong> per mutacions<\/strong> a l\u2019atzar. En la majoria dels casos l\u2019ARN que se\u2019n genera no \u00e9s funcional, per\u00f2 en alguns casos aquest ARN s\u00ed que \u00e9s benefici\u00f3s, i aquesta part del genoma es converteix en un nou gen funcional<\/strong>\u201d, explica la investigadora catalana.<\/p>\n

La import\u00e0ncia dels nous gens<\/strong><\/p>\n

I com d\u2019importants s\u00f3n aquests nous gens? Curiosament, estudis en la mosca Drosophila<\/em> han trobat que sovint s\u00f3n essencials<\/strong>. \u201cEn poc temps aquests gens poden esdevenir molt importants, potser perqu\u00e8 la seva aparici\u00f3 causa una relaxaci\u00f3 en l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019altres gens, i s\u2019assoleix un nou equilibri\u201d, hipotetitza Alb\u00e0. \u201cEncara hi ha moltes inc\u00f2gnites sobre l\u2019impacte d\u2019aquests gens de novo<\/em> i el seu efecte sobre possibles adaptacions en els humans\u201d, afegeix.<\/p>\n

Ara el laboratori est\u00e0 comen\u00e7ant a estudiar els gens de novo<\/em> en llevat<\/strong>, per entendre millor els mecanismes moleculars d\u2019aquest fenomen. Compararan les seq\u00fc\u00e8ncies d\u2019ARN de deu esp\u00e8cies de llevat, identificaran els gens de nova aparici\u00f3 i tornaran al laboratori per comprovar experimentalment si en mutar les regions promotores s\u2019activen o inactiven aquests gens. Col\u00b7laboraran amb Lucas Carey, de la UPF, que far\u00e0 cr\u00e9ixer al laboratori els llevats: \u00e9s essencial que hagin crescut exactament en les mateixes condicions, per assegurar que les difer\u00e8ncies que es veuen s\u00f3n biol\u00f2giques, i no t\u00e8cniques.<\/p>\n

El laboratori tamb\u00e9 ha col\u00b7laborat amb investigadors de la Universitat de Duke en un estudi acabat de publicar molt diferent: com varia l\u2019expressi\u00f3 dels gens<\/strong> durant la hibernaci\u00f3<\/strong> dels l\u00e8murs<\/strong> de Madagascar<\/strong>. Han comparat l\u2019ARN del teixit adip\u00f3s abans, durant i despr\u00e9s de la hibernaci\u00f3. Alb\u00e0 explica que ha estat divertit i tot un repte, perqu\u00e8 el genoma del l\u00e8mur no est\u00e0 seq\u00fcenciat i s\u2019han hagut de reconstruir els gens sense tenir un genoma de refer\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mar Alb\u00e0 lidera el grup de Gen\u00f2mica Evolutiva de l’IMIM (GRIB), on s’especialitzen en l’an\u00e0lisi computacional dels anomenats gens ‘de novo’.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3496,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26],"tags":[259,261,283,289,332,213,273,291],"new-type":[35,43],"class_list":["post-1373","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca","tag-biodiversitat","tag-bioinformatica","tag-evolucio","tag-genoma","tag-gens","tag-imim","tag-melis-upf-ca","tag-perfil-de-grup","new-type-noticies","new-type-recomanem"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1373"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1373\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3052,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1373\/revisions\/3052"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3496"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1373"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=1373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}