{"id":11806,"date":"2019-12-16T12:22:47","date_gmt":"2019-12-16T11:22:47","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=11806"},"modified":"2022-05-19T10:42:20","modified_gmt":"2022-05-19T08:42:20","slug":"debat-sobre-salut-planetaria-en-la-conferencia-sobre-canvi-climatic-cop25","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/debat-sobre-salut-planetaria-en-la-conferencia-sobre-canvi-climatic-cop25\/","title":{"rendered":"Debat sobre salut planet\u00e0ria en la confer\u00e8ncia sobre canvi clim\u00e0tic COP25"},"content":{"rendered":"

El passat 2 a el 12 de desembre va tenir lloc a Madrid la Confer\u00e8ncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic (COP25)<\/a>,<\/strong> amb m\u00e9s de 25.000 representants de 200 pa\u00efsos<\/strong>.<\/p>\n

Durant infinitat de sessions, els caps de govern de nacions de tot el m\u00f3n es reunien a la zona blava per tancar els assumptes pendents de la negociaci\u00f3 de l’acord de Par\u00eds 2015 i arribar a acords per a combatre els efectes del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

Mentrestant, a la zona verda – un espai de la COP25 reservat a la societat – l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)<\/a> protagonitzava una taula rodona<\/strong>, escollida entre les m\u00e9s de 1.500 propostes presentades per participar en aquest espai. L’esdeveniment, va ser moderat per Oriana Ram\u00edrez, coordinadora d’An\u00e0lisi d’ISGlobal, i va reunir ci\u00e8ncia, pol\u00edtica i economia per parlar del concepte de salut planet\u00e0ria, un equilibri entre el benestar del planeta i el dels \u00e9ssers humans<\/strong>. Segons la moderadora, avui dia vivim m\u00e9s anys que mai, i en millors condicions; per\u00f2 d’altra banda estem en una \u00e8poca de canvi clim\u00e0tic, temperatures extremes, p\u00e8rdua de biodiversitat… La pregunta \u00e9s, doncs \u00bfhem millorat la nostra salut a costa dels ecosistemes, que tenen un l\u00edmit?<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Planeta sa, gent sana<\/strong><\/h2>\n

Josep Maria Ant\u00f3<\/strong>, director cient\u00edfic d’ISGlobal, va obrir el debat anomenant a la crisi clim\u00e0tica una \u00abamena\u00e7a a l’exist\u00e8ncia\u00bb, i explicant el concepte de salut planet\u00e0ria. \u00abEls \u00faltims 3 anys he intentat repetir-me aquesta frase cada dia: la salut humana i la de la planeta han d’anar de la m\u00e0\u00bb, va explicar Ant\u00f3. \u00abNo es tracta tan sols de la crisi clim\u00e0tica, \u00e9s una crisi planet\u00e0ria, des de la contaminaci\u00f3 per pl\u00e0stic a l’extinci\u00f3 de les esp\u00e8cies\u00bb. Segons ha dit, l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica mostra que estem produint danys irreversibles, i que hi ha punts cr\u00edtics de no retorn<\/strong>. \u00abTenim 10 anys per canviar el ritme; el 2030 hem d’haver redu\u00eft un 40% les emissions a nivell global\u00bb, va avisar el cient\u00edfic.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\n

\u201cEls \u00faltims 3 anys he intentat repetir-me aquesta frase cada dia: la salut humana i la de la planeta han d’anar de la m\u00e0\u201d
Josep Maria Ant\u00f3 (ISGlobal)<\/strong><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00a0<\/p>\n

I hi ha coses que es ja poden fer. Ant\u00f3, pneum\u00f2leg, va posar diversos exemples d’accions que s\u00f3n bones tant com per a la nostra salut com per a la de la planeta<\/strong>, com ara l’eradicaci\u00f3 de el tabaquisme<\/strong>. \u00abAquest no nom\u00e9s \u00e9s perjudicial per a la salut (7 milions de morts anuals). Tamb\u00e9 \u00e9s una pr\u00e0ctica agr\u00edcola molt agressiva, una causa de desertificaci\u00f3 a \u00c0sia i \u00c0frica… La quantitat de CO2 que s’emet en la producci\u00f3 i consum de tabac correspon a la quantitat total d’alguns pa\u00efsos!\u00bb, va avisar. Un altre exemple d’acci\u00f3 doblement positiva serien la solucions per a la ciutat basades en la naturalesa<\/strong> – reducci\u00f3 del tr\u00e0nsit, m\u00e9s espais verds<\/strong>… \u00abLa implementaci\u00f3 del que sabem que funciona, no admet demora\u00bb, va concloure Ant\u00f3.<\/p>\n

El mateix va sentenciar Cristina Narbona<\/strong>, membre de la Xarxa espanyola de desenvolupament sostenible i qui va ser secret\u00e0ria d’estat d’Espanya fa 26 anys: \u00abAvui dia no podem dir que no sabem el qu\u00e8 passa; tenim prou coneixement cient\u00edfic i solucions tecnol\u00f2giques. El que falta \u00e9s la voluntat pol\u00edtica. \u00c9s el moment de passar a l’acci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\n

\u201cTenim prou coneixement cient\u00edfic i solucions tecnol\u00f2giques. \u00c9s el moment de passar a l’acci\u00f3\u201d
Cristina Narbona<\/strong> (Xarxa espanyola de desenvolupament sostenible)
<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

\u00a0<\/p>\n

Andrew Haines<\/strong>, professor de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, es va unir al debat via skype des d’Anglaterra (per no augmentar la seva petjada ecol\u00f2gica amb un vol extra), mentre que\u00a0Lela M\u00e9lon<\/strong><\/span>, Marie Curie Fellow a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va afegir el punt de vista de les ci\u00e8ncies socials i la visi\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

Mentrestant, a la zona blava, la jove Greta Thunberg<\/strong> parlava als ministres en el seu discurs de tancament de ple. En ell, dirigia tant als governants com a la societat, la mateixa crida a l’acci\u00f3.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Aqu\u00ed podeu veure el v\u00eddeo complet de la taula rodona.<\/p>\n\n