{"id":11362,"date":"2019-11-20T14:29:08","date_gmt":"2019-11-20T13:29:08","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=11362"},"modified":"2019-12-20T08:44:31","modified_gmt":"2019-12-20T07:44:31","slug":"la-paleoproteomica-ens-transporta-a-fa-2-milions-danys-i-resol-el-misteri-dun-simi-gegant-extinct","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/la-paleoproteomica-ens-transporta-a-fa-2-milions-danys-i-resol-el-misteri-dun-simi-gegant-extinct\/","title":{"rendered":"La paleoprote\u00f2mica ens transporta a fa 2 milions d’anys i resol el misteri d’un simi gegant extinct"},"content":{"rendered":"

L\u2019estudi de l\u2019ADN antic (la <\/span>paleogen\u00f2mica<\/b>) ens ha perm\u00e8s descobrir grans misteris del nostre passat. Per\u00f2 tot t\u00e9 un l\u00edmit, i el de l\u2019ADN antic, \u00e9s uns<\/span> 400.000 anys<\/b>\u00a0(amb l’excepci\u00f3 d’unes restes de cavall trobades a Sib\u00e8ria de fa 700.000 anys). En mostres m\u00e9s antigues, l\u2019anomenada \u2018mol\u00e8cula de la vida\u2019 est\u00e0 massa degradada i no \u00e9s possible extreure\u2019n informaci\u00f3. Per aix\u00f2, l\u2019estudi de f\u00f2ssils de m\u00e9s de 400.000 anys s\u2019havia limitat fins ara a la seva anatomia, comparant mides, formes i extrapolant a partir d\u2019estudis biomec\u00e0nics.<\/span><\/p>\n

Ara, per\u00f2, equips de recerca d\u2019Espanya, Dinamarca i Xina, ha fet un salt qualitatiu i, utilitzant la <\/span>paleoprote\u00f2mica <\/b>– l\u2019estudi de prote\u00efnes antigues – han pogut <\/span>desentrellar els misteris moleculars d\u2019un f\u00f2ssil de m\u00e9s de <\/span>2 milions d\u2019anys<\/b><\/a>.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La informaci\u00f3 molecular m\u00e9s antiga fins ara<\/b><\/h2>\n

Es tracta d\u2019un molar de <\/span>Gigantopithecus blacki\u00a0<\/i><\/strong>un primat extinct<\/strong> del qual nom\u00e9s queden algunes dents i mand\u00edbules fossilitzades. Des que es van descobrir les primeres restes d\u2019aquest simi cap als anys 30, els cient\u00edfics s\u2019han basat en la seva morfologia per hipotetitzar que era herb\u00edvor, feia fins a tres metres d\u2019al\u00e7ada, pesava 500 kg i havia viscut als boscos de l’actual sud-est asi\u00e0tic fins fa uns 300.000 anys<\/strong>. En el que no es posaven d\u2019acord els experts era on havien de colocar-lo en l\u2019arbre evolutiu; es tractava d\u2019un hom\u00ednid molt arcaic, o pertanyia al llinatge dels simis?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La paleoprote\u00f2mica, una ‘m\u00e0quina del temps’<\/h2>\n

Els investigadors, co-dirigits per Tom\u00e0s Marqu\u00e9s-Bonet<\/a> a l\u2019Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF)<\/a>, Enrico Cappellini al Globe Institute a la Universitat de Copenhaguen, i Wei Wang a la Shandong University a Qingdao, Xina, van extraure uns miligrams d\u2019esmalt de la dent<\/strong> trobada a una cova de Chuifeng, a la Xina. En seq\u00fcenciar-ho van recuperar uns 500 amino\u00e0cids<\/strong> – les unitats b\u00e0siques de les prote\u00efnes – fossilitzats. Comparant aquestes seq\u00fc\u00e8ncies amb les prote\u00efnes de l’esmalt dentari presents a les bases de dades van determinar que pertanyien a 6 prote\u00efnes<\/strong>.\u00a0<\/span><\/p>\n

Un cop identificades aquestes 6 prote\u00efnes del <\/span>Gigantopithecus<\/span><\/i>, les van comparar amb les mateixes prote\u00efnes en hom\u00ednids i simis<\/strong>. Les difer\u00e8ncies d\u2019amino\u00e0cids d\u2019una mateixa prote\u00efna entre diferents esp\u00e8cies permeten calcular quant fa que les esp\u00e8cies van divergir<\/strong>. Aix\u00ed, els cient\u00edfics van determinar que <\/span>Gigantopithecus blacki<\/span><\/i> pertany al mateix clade que l’orangutan, el seu parent viu m\u00e9s proper.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"Representaci\u00f3
Representaci\u00f3 art\u00edstica de Gigantopithecus blacki. Cr\u00e8dit: Ikumi Kayama<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

L’an\u00e0lisi de prote\u00efnes de fa 2 milions d’anys – les dades moleculars m\u00e9s antigues estudiades fins avui dia – ha perm\u00e9s demostrar que\u00a0Gigantopithecus blacki<\/span><\/i> pertany al mateix clade que l’orangutan, el seu parent viu m\u00e9s proper<\/span><\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\u201cLa seva separaci\u00f3 amb els orangutans actuals \u00e9s molt llunyana, fa m\u00e9s de 10 milions d’anys,<\/strong> i t\u00e9 moltes caracter\u00edstiques que s’assemblen a les dels humans i altres grans simis, la qual cosa explicaria l’anterior confusi\u00f3 en el camp\u00bb, comenta Tom\u00e0s Marqu\u00e8s-Bonet, Investigador ICREA i director de l\u2019IBE<\/a> amb doble afiliaci\u00f3 en el Centre Nacional d’An\u00e0lisi Gen\u00f2mica (CNAG-CRG) del Centre de Regulaci\u00f3 Gen\u00f2mica (CRG)<\/a>\u00a0i l\u2019Institut Catal\u00e0 de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).<\/span><\/p>\n

La t\u00e8cnica paleoprote\u00f2mica<\/strong> desenvolupada per l’equip podria<\/strong> ser emprada per a esclarir la hist\u00f2ria evolutiva amagada en f\u00f2ssils massa antics per a conservar l’ADN<\/a><\/strong>. \u00abAra per ara la t\u00e8cnica ens ha perm\u00e8s recuperar prote\u00efnes fossilitzades en l’esmalt dels molars\u00bb, comenta Marqu\u00e8s-Bonet, \u00abper\u00f2 podria utilitzar-se amb moltes altres restes \u00f2ssies<\/a> per a revelar la vasta antiguitat de l’evoluci\u00f3 humana<\/a>, que encara desconeixem en gran mesura\u00bb, conclou.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Aqu\u00ed podeu escoltar en Marqu\u00e8s-Bonet<\/strong> explicant qu\u00e8 han aconseguit amb aquest estudi<\/a>, donant detalls sobre la t\u00e8cnica utilitzada<\/a>, i parlant sobre la gran revoluci\u00f3 que implica aquest estudi<\/a>.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/div>\n