{"id":11295,"date":"2020-03-04T13:23:41","date_gmt":"2020-03-04T12:23:41","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=11295"},"modified":"2020-03-04T13:30:18","modified_gmt":"2020-03-04T12:30:18","slug":"el-cervell-al-ritme-de-la-musica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/el-cervell-al-ritme-de-la-musica\/","title":{"rendered":"El cervell al ritme de la m\u00fasica"},"content":{"rendered":"<p><strong>Alexandre Celma Miralles<\/strong> va ser un dels joves investigadors que van participar a la <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/rin4%e2%80%b2-mes-que-un-concurs-de-divulgacio-cientifica\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">competici\u00f3 de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica Rin&#8217;4<\/a>, organitzada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).\u00a0 En aquest article, ens explica la recerca de la seva tesi doctoral, que acaba de dipositar.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/p>\n<p>Imagina que sortim de festa a un concert de barri, i en el moment m\u00e9s \u00e0lgid la cantant ens anima a <strong>aplaudir seguint el ritme de la m\u00fasica.<\/strong> Immediatament tothom comen\u00e7a a aplaudir portant la pulsaci\u00f3, i a moure\u2019s al comp\u00e0s de la can\u00e7\u00f3. Aquesta <strong>sincronitzaci\u00f3 entre els moviments dels individus i la m\u00fasica<\/strong> no \u00e9s tan trivial com sembla, ja que la <strong>m\u00fasica<\/strong> va m\u00e9s enll\u00e0 del so: <strong>\u00e9s un conglomerat d\u2019est\u00edmuls multimodals<\/strong>.<\/p>\n<p>El cervell ha de lidiar amb<strong> informaci\u00f3 auditiva, visual, vestibular i propioceptiva<\/strong> per tal de sincronitzar els moviments del cos amb els patrons r\u00edtmics que percep a trav\u00e9s de cada sentit. <a href=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/bioquimica-de-la-destruccio-a-la-creacio\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">La informaci\u00f3 que rep el cervell<\/a> es transforma en oscil\u00b7lacions neuronals, o sigui, <strong>canvis en l\u2019activitat el\u00e8ctrica<\/strong> de les neurones que poden correspondre\u2019s, per exemple, amb els ritmes dels est\u00edmuls auditius o visuals que es processen.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>Quan escoltem m\u00fasica, la informaci\u00f3 auditiva, visual, vestibular i propioceptiva\u00a0que rep el cervell es transforma en oscil\u00b7lacions neuronals, o sigui, canvis en l\u2019activitat el\u00e8ctrica de les neurones.<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Posant <strong>el\u00e8ctrodes<\/strong> sobre el cap de participants, podem <strong>enregistrar<\/strong> els \u201cecos\u201d d\u2019aquestes oscil\u00b7lacions en forma <strong>d\u2019electroencefalogrames (EGG)<\/strong>, i \u00a0descobrir si les oscil\u00b7lacions neuronals se sincronitzen amb la pulsaci\u00f3 i el comp\u00e0s de la m\u00fasica. Aquesta tasca la realitzem des del<a href=\"https:\/\/www.upf.edu\/web\/lcc\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> grup de Llenguatge i Cognici\u00f3 Comparada<\/a> del <a href=\"https:\/\/www.upf.edu\/web\/cbc\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Centre de Cervell i Cognici\u00f3<\/a>, dirigit per l\u2019investigador Juan M. Toro. El nostre objectiu \u00e9s <strong>entendre millor les bases biol\u00f2giques del ritme de la m\u00fasica<\/strong>, tant les estructures neuronals que permeten processar-lo com l\u2019<strong>evoluci\u00f3 d\u2019aquestes habilitats<\/strong> en altres esp\u00e8cies.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<figure id=\"attachment_11340\" aria-describedby=\"caption-attachment-11340\" style=\"width: 870px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-11340 size-large\" src=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Ellipse2c-870x600.png\" alt=\"\" width=\"870\" height=\"600\" srcset=\"https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Ellipse2c-870x600.png 870w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Ellipse2c-325x224.png 325w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Ellipse2c-768x529.png 768w, https:\/\/ellipse.prbb.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/Ellipse2c.png 1548w\" sizes=\"auto, (max-width: 870px) 100vw, 870px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-11340\" class=\"wp-caption-text\">La informaci\u00f3 sensorial que rep el cervell es codifica per grups de neurones que oscil\u00b7len a diferents ritmes. Aquestes oscil\u00b7lacions es poden enregistrar com electroencefalogrames (EEG) per estudiar-ne les freq\u00fc\u00e8ncies amb la transformada r\u00e0pida de Fourier (FFT). Aix\u00f2 permet relacionar l&#8217;activitat neuronal amb els ritmes de la m\u00fasica.<\/figcaption><\/figure>\n<h2><\/h2>\n<h2><strong>Vista<\/strong><\/h2>\n<p>En un primer estudi (1) hem abordat la <strong>percepci\u00f3 de la pulsaci\u00f3 i el comp\u00e0s (i.e. com la pulsaci\u00f3 s\u2019agrupa) a nivell visual<\/strong>. Tant en la m\u00fasica en grup, com en la direcci\u00f3 i la dansa, els est\u00edmuls visuals s\u00f3n important\u00edssims per sincronitzar-se. Per estudiar la projecci\u00f3 del comp\u00e0s sobre una pulsaci\u00f3 visual, vam enregistrar encefalogrames de m\u00fasics mirant un cercle intermitent. Seguidament els vam demanar d\u2019imaginar-se una estructura tern\u00e0ria (la del vals) per agrupar els cercles intermitents en cicles de tres. Nom\u00e9s amb la imaginaci\u00f3, l\u2019activitat neuronal dels m\u00fasics es va sincronitzar amb la freq\u00fc\u00e8ncia del comp\u00e0s ternari, fet que suggereix que <strong>el comp\u00e0s no es troba restringit a la modalitat auditiva<\/strong>. Aix\u00ed doncs, el cervell sembla capa\u00e7 d\u2019aplicar mecanismes similars en diferents sentits. La dansa i la m\u00fasica podrien ser manifestacions art\u00edstiques que divergeixen en organitzar sons i gestos a nivell temporal.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><strong>O\u00efda<\/strong><\/h2>\n<p>En un segon estudi (2) abordem la <strong>percepci\u00f3 del comp\u00e0s dins de l\u2019\u00e0mbit espacial del so<\/strong>. Si a l\u2019auditori escoltem una orquestra simf\u00f2nica, trobem a la dreta instruments greus com el contrabaix o la tuba tocant notes m\u00e9s lentes, i a l\u2019esquerra instruments m\u00e9s aguts, com el viol\u00ed o la flauta, tocant notes m\u00e9s r\u00e0pides. La disposici\u00f3 dels ritmes r\u00e0pids i lents en l\u2019espai podria estar lligat amb la integraci\u00f3 de la pulsaci\u00f3 i el comp\u00e0s. Per estudiar-ho, vam enregistrar els encefalogrames de m\u00fasics i no-m\u00fasics que escoltaven un mateix so alternant de costat a costat seguint un patr\u00f3 ternari: dreta-esquerra-esquerra, dreta-esquerra-esquerra&#8230; Aquesta alternan\u00e7a en l\u2019espai va provocar que les neurones se sincronitzessin amb la freq\u00fc\u00e8ncia del comp\u00e0s ternari. La sincronitzaci\u00f3 de les neurones dels participants que havien estudiat m\u00fasica era m\u00e9s acurada per al comp\u00e0s i la pulsaci\u00f3 que els que mai no havien rebut formaci\u00f3 musical, fins i tot quan els primers atenien una pel\u00b7l\u00edcula muda per tal de distreure\u2019ls. Aquesta troballa evidencia que, tot i que tradicionalment s\u2019ha associat m\u00e9s amb la visi\u00f3, <strong>l\u2019espai tamb\u00e9 t\u00e9 un paper rellevant en l\u2019o\u00efda i la percepci\u00f3 r\u00edtmica<\/strong>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2><strong>Evoluci\u00f3<\/strong><\/h2>\n<p>Fins ara hem vist que el ritme de la m\u00fasica va m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits \u201csonors\u201d que tradicionalment se li han establert. No obstant, una pe\u00e7a clau de la nostra recerca \u00e9s entendre <strong>com han evolucionat aquests mecanismes cognitius a diferents esp\u00e8cies<\/strong> (3). Pel que fa al ritme de la m\u00fasica, s\u2019ha observat que animals com la cacatua <em>Snowball<\/em> o el lle\u00f3 mar\u00ed californi\u00e0\u00a0<em>Ronan<\/em> s\u00f3n capa\u00e7os de sincronitzar-se amb la pulsaci\u00f3 de can\u00e7ons. Tamb\u00e9 hi ha ocells cantaires que poden distingir la pulsaci\u00f3 en ritmes regulars, i primats no-humans que poden seguir-la mitjanament amb el dit. Nosaltres hem volgut estudiar la percepci\u00f3 r\u00edtmica d\u2019un mam\u00edfer lluny\u00e0 als humans: les rates de laboratori.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<blockquote><p>Animals com la cacatua <em>Snowball<\/em> o el lle\u00f3 mar\u00ed californi\u00e0\u00a0<em>Ronan, <\/em>aix\u00ed com\u00a0ocells cantaires, poden distingir la pulsaci\u00f3\u00a0de can\u00e7ons&#8230; poden tamb\u00e9 les rates?<\/p><\/blockquote>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En un primer estudi (4), les rates van ser entrenades amb refor\u00e7 positiu per tal que distingissin ritmes regulars de ritmes irregulars. Quan se\u2019ls va presentar ritmes a noves velocitats, aquests rosegadors van ser capa\u00e7os de detectar-ne la regularitat temporal. En un segon estudi (encara\u00a0<em>en revisi\u00f3<\/em>) les rates van ser familiaritzades amb un fragment de la can\u00e7\u00f3 \u201cMoltes felicitats\u201d. Quan se\u2019ls va presentar una versi\u00f3 que mesclava els ritmes (la durada de cada nota) per\u00f2 mantenia l\u2019ordre de les notes, les rates van reaccionar diferent. En canvi, no ho van fer quan se\u2019ls va presentar una melodia que mantenia el ritme de la can\u00e7\u00f3 utilitzant nom\u00e9s una \u00fanica nota. Aix\u00f2 significa que van basar la seva discriminaci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3 dels ritmes de la can\u00e7\u00f3. Aquests estudis apunten que <strong>les rates s\u00f3n sensibles a la regularitat i a l\u2019estructura r\u00edtmica dels sons<\/strong>, i que aquests <strong>aspectes universals de la m\u00fasica van m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019esp\u00e8cie humana<\/strong>. Aix\u00ed doncs, cada cop que anem a un concert de festa major, seria interessant imaginar-se que potser no som els \u00fanics animals que estem gaudint dels ritmes de la m\u00fasica.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alexandre Celma Miralles, estudiant de doctorat a la UPF, ens explica la seva recerca sobre les bases neuronals del processament del ritme en humans i altres esp\u00e8cies.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":11344,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[263,657,317,358],"new-type":[35],"class_list":["post-11295","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ciencia-i-societat","tag-cervell","tag-doctorat","tag-neurobiologia","tag-upf-ca","new-type-noticies"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11295"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13125,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295\/revisions\/13125"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11295"},{"taxonomy":"new-type","embeddable":true,"href":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/new-type?post=11295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}