{"id":11137,"date":"2019-11-05T10:14:20","date_gmt":"2019-11-05T09:14:20","guid":{"rendered":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/?p=11137"},"modified":"2019-11-05T11:06:38","modified_gmt":"2019-11-05T10:06:38","slug":"mirar-dins-nostre-millora-el-disseny-de-farmacs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ellipse.prbb.org\/ca\/mirar-dins-nostre-millora-el-disseny-de-farmacs\/","title":{"rendered":"Mirar dins nostre millora el disseny de f\u00e0rmacs"},"content":{"rendered":"

Un grup d’investigadors de l’IMIM ha establert per primera vegada<\/a>\u00a0una relaci\u00f3 quantitativa entre les afinitats del metab\u00f2lits end\u00f2gens i les dels f\u00e0rmacs per les mateixes prote\u00efnes.<\/span><\/p>\n

Els milers de prote\u00efnes que fan funcionar el nostre organisme estan sovint regulades per petites mol\u00e8cules que sintetitza el nostre propi cos, anomenades \u2018lligands end\u00f2gens\u201d. Cada lligand endogen s\u2019uneix a la seva prote\u00efna diana – com una clau i un pany<\/a> – amb una determinada afinitat, que ha estat determinada per milions d\u2019anys d\u2019evoluci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Els f\u00e0rmacs<\/strong> s\u00f3n una versi\u00f3 sint\u00e8tica d\u2019aquestes mol\u00e8cules<\/strong> – el seu objectiu \u00e9s tamb\u00e9 regular determinades prote\u00efnes que estan implicades en alguna malaltia. Per tal de dissenyar-los<\/a>, fins ara sempre s\u2019ha intentat aconseguir el m\u00e0xim d\u2019afinitat possible del f\u00e0rmac per la seva prote\u00efna diana. La idea \u00e9s aix\u00ed augmentar la selectivitat; si el f\u00e0rmac s\u2019uneix \u2018molt\u2019 a la seva prote\u00efna diana, no s\u2019unir\u00e0 tant a d\u2019altres prote\u00efnes semblants (el que es coneix com \u2019afinitat residual<\/strong>\u2019).<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 fins ara, ning\u00fa no s\u2019havia parat a mirar quina era l\u2019afinitat del lligand endogen per la prote\u00efna diana, i comparar-la amb la dels f\u00e0rmacs.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s precisament el que el grup dirigit per Jordi Mestres<\/a> ha fet amb 566 f\u00e0rmacs<\/strong> que interaccionen amb 129 prote\u00efnes. I han observat que el 71% d\u2019aquests tenen afinitats per les seves prote\u00efnes diana m\u00e9s potents<\/strong> – en la majoria de casos m\u00e9s de dos ordres de magnitud – que les de les lligands end\u00f2gens<\/strong>.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de donar un llindar d\u2019afinitats a l\u2019hora de dissenyar f\u00e0rmacs<\/a> per una determinada diana, l\u2019estudi permet comparar les afinitats residuals del f\u00e0rmac amb les dels lligands end\u00f2gens, per saber si el f\u00e0rmac tindr\u00e0 efectes secundaris<\/a>. Si l\u2019afinitat del f\u00e0rmac per una prote\u00efna (que no \u00e9s la seva diana) \u00e9s major que l\u2019afinitat del lligand endogen per aquella mateixa prote\u00efna, segurament el f\u00e0rmac s\u2019hi unir\u00e0, i tindr\u00e0 efectes secundaris.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cAquest estudi ens permet anticipar millor si les afinitats d\u2019un f\u00e0rmac per altres prote\u00efnes que no s\u00f3n la seva diana seran biol\u00f2gicament rellevants\u201d
\nJordi Mestres<\/strong><\/span><\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Aix\u00ed, els resultats poden servir de guia per millorar l\u2019avaluaci\u00f3 del risc dels f\u00e0rmacs i reduir el percentatge de candidats que cauen durant el proc\u00e9s de desenvolupament de f\u00e0rmacs<\/strong>. \u201c\u00c9s un factor m\u00e9s a tenir en compte, i el m\u00e9s natural. Abans de buscar una mol\u00e8cula sint\u00e8tica, mirem el que la biologia ja ha seleccionat\u201d, diu Mestres.<\/span><\/p>\n

\u201cSembla obvi, per\u00f2 fins ara ning\u00fa no s\u2019hi havia fixat: les nostres pr\u00f2pies mol\u00e8cules, optimitzades de manera natural per l’evoluci\u00f3, estableixen els marcs de refer\u00e8ncia necessaris per dissenyar de manera m\u00e9s eficient f\u00e0rmacs m\u00e9s efica\u00e7os i segurs\u00bb, conclou el coordinador del grup de recerca en Farmacologia de Sistemes.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n